Més que uns quants experts en política el que molt aviat necessitarem aquí és un bon equip de geòmetres que ens ajudin a aclarir com és possible la coexistència de tantes plataformes transversals sense que ningú prengui mal. Primer va ser el senyor Artur Mas que es va treure de la màniga allò de la “Casa Gran”… amb els seus germans de
Estic seguint la retransmissió de la primera cursa de la temporada de Fòrmula 1 per TV3. He de dir que, en general, l’arribada d’en Merlos és un pas endavant tot i que encara el sentim esgargamellar-se cada vegada que l’Alonso sembla que farà un avançament. Pel que fa al Rosés la meitat de les vegades sembla
Cap de setmana immers en la lectura de novetats de Sant Jordi (que ja avanço que, de moment, no m’estan oferint gaires estones excitants). Faig una aturada en la feina per respondre un SMS del noi gran de casa: em diu que ell i la seva enamorada han arribat ja a Donostia on aquesta nit actua
A primera vista jo hauria de dir que per edat i per circumstàncies personals tot això del pla de Bolonya i les transformacions que comportarà en els estudis universitaris de casa nostra m’agafa una mica lluny. Potser és per això que no m’he aturat a pensar-hi i, sobretot, a analitzar a fons el seu contingut. Ho
El darrer cap de setmana l’he passat escoltant amb molta atenció i prenent notes en una llibreteta perquè he tingut el privilegi d’estar envoltat de gent sàvia. Vull dir que he assistit al primer Congrés Palindròmic Internacional que s’ha celebrat a Torredembarra amb la presència de bojos de la simetria lingüística de Catalunya, Espanya, Euskadi, Mèxic i Xile. No cal
Cada vegada estic més convençut que hi ha llocs especials. Indrets normals a primera vista però que posats en contacte amb determinades influències esdevenen escenaris de situacions peculiars. Jo en sé d’un, d’aquests indrets. És la cabina d’extracció de sang del tercer pis de la clínica Delfos de Barcelona. El lloc on cada any passo la revisió mèdica que l’empresa on treballo té contractat pel
Ramell de definicions aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Poseu diners perquè tombi la truita: INVERTIU (MS) * Teléfono antiguo: INMÓBIL * Em bellugo del nariu al kleenex: MOC (MS) (n’hi ha més) * Tiempo que dura una revolución mundial: DÍA * Aquest pocavergonya és un amant
A LA POESIA Des d’una illa de mots,entre ullastres i llibres, mentre sent escoltantla bellesa del ventque escriure és respirar,comprendre, fer l’amori l’art ens humanitza,t’ho diré passional:t’estim i sense tures tindria emocióni seria tan certaçò que en diuen viure. Amb les llengües del cori tinta com el margenerós de les illes,sembram versos per ferflorir lliures
Ahir pel matí l’inefable (vegeu aquí i també aquí) Jordi Basté va fer saber a l’audiència que respectava molt la figura d’Isabel-Clara Simó però que es manifestava en absolut desacord amb el que l’escriptora d’Alcoi deia en la seva columna a l’Avui. Vistos els antecedents m’ha semblat que el millor que podia fer és llegir el text en qüestió
* “Perquè el món està fet de nacions, i la qüestió ineludible és saber quina és la pròpia i viure en conseqüència”, Joan F. Mira. Avui, dia de Sant Josep, faig anys. Aquesta vegada en cauen cinquanta-nou. D’aquí a dotze mesos festa grossa: seixanta! Els seguidors més veterans d’aquestes Totxanes ja saben que és norma de la
Dels discos catalans apareguts en el que portem d’any de moment n’hi ha un parell que em semblen mereixedors de cinc estrelles: em refereixo a “Fonografies”, de Víctor Bocanegra, i a “Sense comentaris”, de Remigi Palmero. I encara hi afegiria un tercer que quasi arriba al mateix nivell: l’últim de Mazoni. Remigi Palmero, nascut a Alginet el gener de 1950 (un gran
Després de dinar els seus dos fills li han donat la notícia. Esperada, però no per això menys colpidora. S’ha posat a plorar. Des d’on jo sóc no la puc veure però m’arriben uns gemecs curts i prims, com el piular d’un ocell ferit, que fan molta pena.Passat el primer moment sembla que es refà. Llavors evoca el menjador de
Anit, mentre sopàvem amb els bons amic G. i J., vaig recordar que per l’època que jo escrivia poesia vaig fer una coseta breu que em va sortir de manera gairebé espontània quan ens vàrem assabentar que la seva filla Laia estava en camí. Ara, que el meu germà és a punt que el facin
Mentre espero l’arribada dels amics G. i J. amb qui compartirem el sopar d’ostres i altres delicadeses pel paladar que els Reis em varen portar i que fins avui no hem pogut celebrar penso que a aquesta mateixa hora en el Palazzo Strozzi de Florència estaran inaugurant l’exposició “Galileo. Immagini dell’universo dall’antichità al telescopio” (vegeu aquí) que
Empès per la lectura del meu anterior apunt el senyor Carles G. m’envia un correu electrònic des d’una població del cinturó de Barcelona i m’explica que la seva filla de 10 anys, alumna d’escola pública, el curs passat es va convertir en una experta en el Ramadà.“Varen estar-se tota una setmana fent un treball monogràfic sobre el Ramadà