Totxanes, totxos i maons

Ahir pel matí l’inefable (vegeu aquí i també aquí) Jordi Basté va fer saber a l’audiència que respectava molt la figura d’Isabel-Clara Simó però que es manifestava en absolut desacord amb el que l’escriptora d’Alcoi deia en la seva columna a l’Avui.

Vistos els antecedents m’ha semblat que el millor que podia fer és llegir el text en qüestió amb la intuïció -certesa, gairebé- que jo sí que hi estaria d’acord. I sí, tu. Us el copio a continuació.  (n’hi ha més)

ENRIC FRIGOLA

Fa poc van foragitar l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio i hi va haver gent molt enfadada que demanava explicacions. No n’hi ha hagut, d’explicacions, ni les protestes han servit de res. Ara observo que Enric Frigola també és fora, amb no sé quina història de la jubilació anticipada. ¿Sabeu qui ès Enric Frigola? Jo el recordo sobretot a l’època de Ràdio 4, quan s’emetia el català més digne i la fonètica més acurada que s’ha produït en tota la nostra història radiofònica. Crec que és un dels grans professionals que han fet més feina i més ben feta. Com el seu pas per TVE-2, com la seva direcció de Catalunya Cultura que ha desaparegut sense que sapiguem per què. Com el seu projecte de fer una emissora de música catalana (què se n’ha fet?).

Recordo que, quan va morir Franco, moguts pel pànic, els uns van començar a legislar sobre la descentralització d’un Estat rotundament centralitzador (pànic que, un cop esvaït, ara volen rectificar, i ho faran, pobres de nosaltres!), i els altres van començar a jurar constitucions i a depurar els millors periodistes que més havien defensat la democràcia. Tants anys després, les caretes cauen. Els nacionalistes espanyols ens estan eliminant per via legal i per via il·legal i nosaltres badem com si estiguéssim mirant el tauler d’escacs d’uns altres jugadors.

Potser perquè veig gegants en comptes de molins, potser perquè sóc gat escaldat o potser perquè l’abundància de proves fa vàlida la inducció lògica, estic veient una neteja ètnica, valgui la metàfora, a Catalunya Ràdio. Diuen que s’arrenquen la crosta, però ¿vosaltres sabeu el mal que fa arrencar-se la crosta d’una ferida? ¿I sabeu com s’infecta, si un cop arrencada, hi espolsem caspa?

Isabel-Clara Simó (Avui, 19 de març de 2009)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!