Totxanes, totxos i maons

Més que uns quants experts en política el que molt aviat necessitarem aquí és un bon equip de geòmetres que ens ajudin a aclarir com és possible la coexistència de tantes plataformes transversals sense que ningú prengui mal.

Primer va ser el senyor Artur Mas que es va treure de la màniga allò de la “Casa Gran”… amb els seus germans de sang d’Unió posats de cul, per cert.  I com no podia ser altrament fa uns dies el PSOE de Catalunya (ço és, l’antic PSC) presentava la seva alternativa a la “Casa” convergent en forma de “Causa Comuna”.

Per cert, perquè no hi hagi dubtes que els estrategs del carrer de Nicaragua es prenen la cosa amb empenta i braó han posat al capdavant de l’invent el senyor Raimon Obiols, amb la seva proverbial capacitat de seduir i de contagiar entusiasme i trempera al personal.  (n’hi ha més)

Com que veig que la cosa no ha fet més que començar i encara queden forces polítiques pendent de presentar a la ciutadania la corresponent proposta de plataforma -transversal, és clar- que ens ha de resoldre tots els problemes (i més que en tinguéssim) se m’ha acudit de llançar unes quantes idees per veure qui s’hi apunta:

* “La Cosa Gran”, ideal pels d’Esquerra, sempre a punt de discutir-se entre ells pel mil matisos del nom de la cosa.

* “La Pausa Comuna”, inequívoca referència a allò que deia el general Franco d’anar fotent-nos “sin prisas pero sin pausas”. Ideal, doncs, pels del PP.

* “La Coça Gran”, pensat com a plataforma per a les diverses faccions d’Iniciativa i Els Verds, prodigi d’agermanament i d’anar tots a una.

Queden encara altres denominacions a aplicar: “La Calça Comuna”, “La Farsa Gran”, “La Rasa Comuna” o “La Pansa Gran” que deixo a l’abast dels lectors per si volen continuar el joc pel seu compte.

També queda sense atribuir cap plataforma a la gent de Ciutadans. No és pas un oblit. Que es fotin i que els faci propaganda sa tia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!