Totxanes, totxos i maons

Mentre espero l’arribada dels amics G. i J. amb qui compartirem el sopar d’ostres i altres delicadeses pel paladar que els Reis em varen portar i que fins avui no hem pogut celebrar penso que a aquesta mateixa hora en el Palazzo Strozzi de Florència estaran inaugurant l’exposició “Galileo. Immagini dell’universo dall’antichità al telescopio” (vegeu aquí) que commemora… (n’hi ha més) 

… els quatre-cents anys de les observacions astronòmiques d’aquell savi nascut a Pisa el 1564 i mort a Florència el 1642.  Una exposició important que estarà oberta fins al 30 d’agost i que si tot va bé  l’A. i jo podrem veure en la nostra visita de primavera a la Toscana que ja tenim lligada pel darrer cap de setmana de maig.

La setmana que acaba ha estat normal pel que fa a la feina però complicada i dura en altres aspectes. Potser per això no he escrit gaire i ara em despenjo amb un apunt que té més de descàrrega interna que de qualsevol altra cosa. Ho sento.

Demà pel matí al tanatori de Les Corts hi ha l’enterrament -quina mania de dir “demà enterrarem” o “ahir vàrem enterrar”!- d’en Joan Llobet, un company de la feina que era a punt de complir l’edat de la jubilació, mort després de conviure durant molts anys amb una greu malaltia que al final l’ha vençut.

En Llobet va ser un dels pioners del Departament de Cultura ja que va arribar-hi amb el primer equip d’en Max Cahner que li va fer l’encàrrec de crear l’àrea de Publicacions. La seva feina ha estat magnífica i així tothom li ho ha reconegut. L’estimàvem molt, al Joan…

D’altra banda a la Vall d’Hebron està ingressada una tia de l’A. afectada d’un sever vessament cerebral que no augura res de bo. Els 91 anys de la malalta tampoc ajuden gaire, és clar…

Paro d’escriure. Una vegada més el pensament se me’n va cap a la capital de la Toscana i m’imagino els carrers plens de gent atrafegada per la zona de la piazza della Republica, on hi ha la botiga de discos on generalment carrego provisions. I el Duomo, amb l’espectacular cúpula de Brunelleschi, presidint totes les perspectives…

D’aquí a no res arribaran els nostres amics i començarem a barallar-nos amb les ostres. Per cert, sento que l’A. diu que sembla que farem curt de llimona. Haurem de tirar mà d’algun veí… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!