Anit, mentre sopàvem amb els bons amic G. i J., vaig recordar que per l’època que jo escrivia poesia vaig fer una coseta breu que em va sortir de manera gairebé espontània quan ens vàrem assabentar que la seva filla Laia estava en camí.
Ara, que el meu germà és a punt que el facin avi per primera vegada -i mon pare, doncs, besavi- i que és dissabte, dia de lleure i d’agafar-se les coses amb un altre ritme, reprodueixo el que vaig escriure aleshores. Sense falses modèsties crec que encara s’aguanta. (n’hi ha més)
A Griselda i Jaume (tot esperant l’agost)
Gra de pols,
punta de llapis,
pèsol, mongeta i cigró.
Amb el temps patata i síndria
i als nou mesos…
… EXPLOSIÓ!
(febrer de 1980)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!