Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Lluís Companys 1882-1940

Publicat el 15 d'octubre de 2008 per rginer

Avui, un 15 d’octubre de 1940, dia de Santa Teresa, de matinada, va ser afusellat a Montjuïc,  el President de la Generalitat de Catalunya després d’un simulacre de judici, Lluís Companys i Jover. No hem d’oblidar mai aquest fet ni a la persona. En tots i cadascún dels nostres fets hem d’honorar la memòria d’aquelles persones que, com ell, van morir per Catalunya, amb l’esperança d’un futur millor en llibertat, pau i amor. Mentres el judici no sigui declarat nul, no valen els gestos impropis, més aviats vergonyants, d’aquestes últimes setmanes. On són els veritables polítics ?

Tampoc oblido les paraules del ‘ejército de ocupación’ quan van arribar al primer poble de Catalunya, La Pobla de Massaluca: Catalanes, no sois dignos del Sol que os alumbra’.
O quan van arribar a Barcelona, desde el cim del Tibidabo, un general anomenat Solchaga va manifestar : Dios mío, quién ha permitido ésto ? Tantos rojos juntos !
Quan faig el meu viatge a Oô, al Pirineu francès, sempre passo per El Tarrós i deixo el cotxe en un racó i m’estic una estona davant el seu monument, mentres em menjo l’entrepà d’esmorzar … i penso.
El dibuix, magnífic,  per cortesia del nostre amic blocaire Joan Grau.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Ferrer i Guàrdia, afusellat

Publicat el 13 d'octubre de 2008 per rginer

Avui, fa 99 anys, un 13 d’octubre de 1909, va ser afusellat al castell de Montjuïc el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. L’any vinent serà el centenari de la seva mort. Se’l va acusar, sense proves, de ser l’instigador dels fets de la Setmana Tràgica, però també en el fons, se’l relacionava amb en Mateo Morral, que va treballar a l’Escola Moderna, en l’atemptat amb bomba al rei d’Espanya. Va ser considerat un perill per la nació per les seves teoríes i estil pedagògic. El seu afusellament va provocar la repulsa i el desprestigi internacional. George Bernrd Shaw, H.G. Wells, Sir Arthur Conan Doyle van ser presents en les manifestacions convocades a Londres, per exemple.

En el nostre país encara sembla que la seva obra hagi de ser amagada. Una còpia del monument existent a Brussel.les és a Montjuïc en un lloc difícil de trobar; davant l’esglèsia de les Llars Mundet existeix un altre monument, petit, en memòria d’aquest pensador i pedagog.
Desconec si ja es treballa per el centenari del seu afusellament l’any vinent 2009.
L’imatge correspòn a la pintura feta per Flavio Constantini del seu afusellament.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Flatulències – Pets de cangur

Publicat el 11 d'octubre de 2008 per rginer

– Si volem ajudar a salvar el planeta, hem de menjar carn de cangur -. Així de clar ha parlat el Dr. George Wilson, President de ‘Australian Wildlife Services’. Amb una població de més de 30 mil.lions de cangurs ( els habitants d’Austràlia no arriben als 22 mil.lions ! ), aquests animalons de diferents espècies, fins a 60 i que viuen majoritàriament a Austràlia, no produeixen ni una mica de gas metà després de les seves digestions, perque el seu sistema digestiu és diferent de les vaques i ovelles, i els seus pets no polucionen l’ambient!  El gas metà produït per les flatulències dels bous, vaques, ovelles, cabres, és molt més potent que el diòxid de carboni que tant de mal fa en el medi ambient.

Per exemple, la ramaderia clàssica occidental a Austràlia produeix fins a 11% de diòxid de carboni !!!  El Dr Wilson pensa que després del CO2 que generem els humans amb les activitats industrials i el transport, la ramaderia és la segona font de contaminació del continent australià.
Quan vaig ser a Austràlia, ara ja fa un any, vaig menjar carn de cangur moltíssimes vegades, i és molt bona. Fa milers d’anys els habitants d’aquest continent depeníen de la carn i les pells del cangur per sobreviure. Fins i tot els europeus quan van arribar-hi també van alimentar-se amb la carn d’aquest animal i es van abrigar amb les seves pells, fins que van repoblar el continent amb els animals ‘occidentals’.

Com ja he dit hi han més de 60 espècies i poden viure en zones del tròpic, desert, bosc, muntanyes. Són herbívors i difícilment es poden tancar en un ranxo. Viuen en llibertat, sota control. Això sí, la ‘ Australian Senate Select Committee’ els protegeix i decideix la quantitat de cangurs que es poden matar. Bàsicament només es maten de quatre espècies; el cangur vermell, el cangur gris de l’est, el cangur gris de l’oest i algún wallaby que són més petits. L’any passat em van explicar que havíen donat llicència per matar fins a 7.000.000 de cangurs durant un any. Són caçadors professionals que es passen un parell de mesos fora de casa (en diferents époques de l’any) i els carnissers són els encarregats de transportar-los a les diferents Ciutats i pobles del continent. Em van explicar que van tenir problemes, perque no hi havíen ni suficients caçadors ni suficients carnissers, ja que la feina no és fàcil i han d’estar moltes setmanes fora de casa.

No hi ha dubte que la mort d’aquests animals sota control per caçadors professionals és la menys dolorosa.
Les exportacions de carn envasada i fresca va augmentant tots els anys. Rússia és el comprador principal. Hi ha un control, novament, molt estricte en les exportacions i els que no segueixin les normes els hi pot caure una multa de 250.000 AUD o 10 anys de presó.
La carn a més té poca saturació i és molt rica en proteïnes i altres components. La pell és utilitzada majoritàriament per sabates i peces per vestir; té molta consistència i no pesa gens.
Quan ets en aquell continent en veus molts i de tota mena. Cal anar en compte quan viatges per carretera perque és molt probable que tinguis un accident amb un d’ells. Però són uns animalons encantadors, amb una mirada encisadora i tot un espectacle quan els veus saltar a una velocitat que pot arribar fins el 70 kms/hora.
De ser un animal simpàtic, amic, feliç i que viu en total llibertat, ara resulta que a més a més ens ajuda a mantenir el nostre planeta més net i els gasos dels seus pets no fan cap mal !
La fotografia la vaig fer a l’Illa Kangaroo prop d’Adelaide. Aquest va ser un dels llocs idíl.lics i més preciosos on vaig ser. Tinc ja un apunt explicant una mica com és Kangaroo Island.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari

Mercè Rodoreda i Gurgui -Sant Gervasi 1908-Girona 1983

Publicat el 10 d'octubre de 2008 per rginer

Avui fa cent anys del naixement de na Mercè Rodoreda. 

The Time of the Doves
– And when Quimet saw the doves flying above our roof and only above our roof, his face stopped looking so yellow and he said everything was OK. When the doves got sick of flying they started to come down, first one and then another. They went back in the dovecote like old ladies going to mass, taking little steps and jerking their heads like wind-up toys. –
David Rosenthal, traductor del llibre ‘La Plaça del Diamant’, i també de ‘El carrer de les Camèlies’. Traductor també de la poesia de Vicent Andrés Estellés, del Tirant lo Blanc o la novel.la ‘Solitud’ de Victor Català.
Trobem també una molt bona traducció a l’anglès de Josep Miquel Sobrer de ‘Mirall Trencat’ – Broken Mirror.
M’adhereixo a tots els homenatges per na Mercè Rodoreda, una dona escriptora de Sant Gervasi.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Batavia Coast/Austràlia – Història d’un avalot

Publicat el 6 d'octubre de 2008 per rginer

Per casualitat, cercant  una informació del Museu Marítim de la petita ciutat de Geraldton, a 1.000 kms al nord de Perth, vaig llegir una interessantíssima història de l’avalot en un vaixell holandés anomenat Batavia embarrancat a les Illes  Abrolhos l’any 1629. Vaig continuar la recerca dins la xarxa i va resultar una veritable explosió d’històries, notícies, coneixements. Exemples: Batavia, antic nom que els romans van posar als territoris del nord d’Europa on avui es troba Holanda; Batavia antic nom de la Ciutat de Jakarta; Batavia el nom d’un gran vaixell construït l’any 1628 que va pertànyer a la ‘Dutch East India Company’ la companyia holandesa més important en la comercialització i transport de les espècies; nom de la costa de l’est d’Austràlia ja que va ser aquest vaixell el primer en tocar terres australianes l’any 1629; l’avalot del Batavia que podem llegir en llibres i cròniques quan es vol aprofondir en la història de la ‘ruta de les espècies’. Resumint, penso que ha estat la paraula o el nom que més informació m’ha proporcionant cercant a la xarxa.
La fotografía correspòn a l’actual platja de Red Bluff Beach, prop de la població de Kalbarri de la que ja he explicat de la seva existència en el meu apunt anterior parlant dels estromatòlits. En aquesta platja van ser abandonats a la seva sort dos mariners del vaixell embarrancat Batavia, Wouter Looes i Jan Pelgrom i mai més es va saber res d’ells. És a dir, aquests dos homes van ser els primers occidentals en trepitjar i viure en terres australianes. Ho sabíen ?? No ho crec. El capità Cook cent anys després va deixar la bandera de la Union Jack clavadeta i Austràlia es va convertir en una conquesta més de l’imperi britànic. 

S’ha parlat, o més aviat hi van haver rumors, que en la costa oest d’Austràlia dos secles després, es van poder veure aborígens amb una pell i uns cabells més clars que la resta. Seríen els descendents dels dos mariners del Batavia ? 
El cert és que el Batavia va salpar rumb a Orient cercant el comerç de les espècies amb 360 persones a bord; civils, dones, nens, soldats, comerciants, mariners.
Van parar a Àfrica del Sud per repostar i carregar el vaixell amb menjar ( Recordeu que els holandesos van decidir ‘colonitzar’ la zona per plantar-hi enciams pels vaixells en els seus viatges a Orient i així combatre l’escorbut. L’inici dels ‘afrikaans’ i el futur país de Sud Àfrica. Curiós). El capità Francesc Pelaerts va desviar-se una mica de la ruta i els vents van dur el vaixell fins les illes Abrolhos el mes de juny de 1629. Va embarrancar i el vaixell va començar a fer aigües. Unes 160 persones van morir ofegades i la resta va poder arribar a terra. Eren a uns 2.400 kms de Batavia ( Jakarta ). El capità va decidir amb una barca de rems arribar-hi per demanar ajut i va deixar el comandament  a una persona molt poc recomanable, Jeronimus Cornelisz, antic farmacèutic, en fallida bancària i molts delictes al darrera seu.  Era un home amb ànsies de poder i ja va començar a actuar com un autèntic colonitzador cruel. De primer va matar a moltes de les persones i va fer una neteja ètnica terrible. Uns poquets van poder fugir i van poder arribar a una de les altres illes amb la sort que no els va faltar aigua i allà es van amagar.Van fabricar-se armes amb tot el que van trobar; petxines gegants, pals i van defensar-se dels atacs que de tant en tant el colonitzador els preparava.
Mentres el capità Pelsaert va ser protagonista d’una de les gestes més importants en el món de la navegació i remant per el mar de Timor va poder arribar a Jakarta davant la sorpresa de tothom. El fet que el vaixell més gran de l’empresa embarranqués els va deixar sense esma. Amb un nou vaixell va tornar a les illes per ajudar la gent que va deixar. Cinc mesos després va arribar i es va trobar amb el trist panorama d’un avalot amb el resultat de guerra civil; morts, ferits, crueltats, que la banda de Jeronimus Cornelisz van dur a terme. Va ser penjat allà materix juntament amb sis dels seus homes. La resta va ser durament castigat i se’ls va encadenar fins arribar a Jakarta on van morir a la presó. 
Però per raons que es deconeixen, dos mariners van ser abandonats en una platja de la costa est d’Austràlia.
Desconec si alguna vegada s’ha enregistrat alguna pel.licula d’aquest avalot. Aventura, herois, covards, crueltats; històries, no en falten.
És una història més en la que Austràlia és protagonista.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari

Avui una altra dona assasinada

Publicat el 5 d'octubre de 2008 per rginer

Tot just m’he assebentat llegint un diari digital. L’home ha assasinat a la seva dona al Pais Basc. Tot seguit ha marxat a la comissaria més propera de l’ertzantza i ha confessat el seu crim. Eren parella. Ella encara no tenia trenta anys. Novament el crim cruel, violent. 

El meu sincer condol i homenatge per aquesta dona jove morta en mans del seu company. La denúncia cal fer-la.
Unes flors salvatges en un racó de les muntanyes de Sa Pa prop dels camps d’arròs al nord de Viêt Nam.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

És possible una Birmània sense Aung San Suu Kyi ?

Publicat el 4 d'octubre de 2008 per rginer
Ens podem imaginar una Birmània sense Aung San Suu Kyi ? La Junta de generals segur que ho desitgen, és com un somni que podía fer-se realitat. Però per la majoria del poble birmà sería un cop molt fort perdre aquesta dona fràgil i forta a la vegada, la líder indiscutible que pot fer que la llibertat arribi d’una vegada per totes al seu país.
Aung San Suu Kyi està empresonada, cert, però encara té un immens poder. Ella colpeja directament als cors dels homes armats amb una por constant, mentres envia tota la seva força moral a la gent. És la esperança dels birmans per poder passar pàgina a més de 46 anys de dictadura militar ferotge i cruel.
Recentment va rebutjar rebre aliments i ha passat per moments perillosos i difícils, ja que no és el mateix fer una vaga de fam com ja va fer una altra vegada l’any 1989; els anys passen i una vaga de fam és un risc per una dona de 63 anys. L’any 1989 va arribar a pesar 40 kilos, va perdre cabell i també visió. Jo em pregunto què passaria si ella no pogués continuar donant la cara i lluitar per el seu poble ? Ha passat més de 19 anys empresonada a casa seva, amb un interval de llibertat, sense un accés regular amb el seu metge, ni comunicacions exteriors.

Els generals de la Junta saben que és ella la que pot treure’ls del poder. En les eleccions de l’any 1990, estant ella ja empresonada, els generals van copsar i veure amb gran sorpresa, que el 82% dels vots van anar a parar al partit del que ella és la líder indiscutible. Els generals saben que el seu futur sense ella seria planer, per una raó ben senzilla, no s’hauríen d’enfrontar amb la gent que fa de la lluita no violenta i pacífica la seva bandera, i carregar amb violència contra civils, monjos, monges, dones, adolescents, tots desarmats, no és senzill; armes, violència contra pacifistes. L’exèrcit ha assasinat milers de persones quan han volgut carregar contra les manifestacions. Només les ètnies de les fronteres que es veuen constantment agredides per l’exèrcit, ténen forts enfrontaments armats  i no ténen més remei que defensar-se, però finalment han de fugir i desplaçar-se a les fronteres i per la selva.
Quan ha disfrutat de llibertat, la Dama ha viatjat per el país parlant amb la gent i totes les ètnies i pobles la consideren la seva líder. Quan ha calgut, ha parlat amb força i convenciment amb els generals. Té una rara habilitat per parlar amb fermesa davant els generals, i ells se senten incòmodes. De fet el seu poder es deriva del que ella anomena : ‘ Honestat absoluta en política’.
Per la força que té la Dama, els generals prefereixen tenir-la ben tancada a casa seva, i van transgredir les lleis que ells mateixos han promulgat, allargant el seu empresonament un any més. Aung San Suu Kyi hauria d’haver estat alliberada el mes de maig d’aquest any, el mateix mes que va passar el desastre del cicló Nargis. Ens podem imaginar a la Dama en llibertat visitant i ajudant a tota la gent que va estar deixada de la mà de Deu fins arribar a la xifra de més de 140.000 morts ? Per continuar en el poder aquests generals van decidir que no podia sortir en llibertat.
Mentres les grans potències mundials s’ho miren, són problemes interns del país, continúen utilitzant el país i els generals per obtenir més matèries primes, fan declaracions en favor de la Dama, però això és tot. El món oblida, poc a poc. Daw Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau l’any 1991, i molts d’altres. En una localitat anglesa dónen un premi a la persona amb una moralitat, ética i defensora de les llibertats; ella ha quedat finalista juntament amb un senyor  futbolista d’un equip de la premier league anomenat Giggs !!!!!!!!!
En la fotografia podem llegir : ‘ Hi haurà un canvi perque l´únic que ténen els militars són armes de foc’.
Avui fa 12 anys i 346 que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Crisi II

Publicat el 3 d'octubre de 2008 per rginer

Aquest és un apunt senzill, curtet. Penso que és molt adient. L’any nou llunar que va entrar el mes de febrer 2008 – Têt Màu Ty -, és l’any de ‘la rata’ i llegeixo :

– La rata preveu un any de veritable caos –
Sense comentaris.
Un segell de Viêt Nam en commeració de l’any 2008 – ….  no sembla que hagi d’arribar un estat de confusió dels jugadors del ‘monopoly’ i provoquin un desordre complet i absolut …….

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Denúncia, denúncia .. no s’atura la violència

Publicat el 2 d'octubre de 2008 per rginer

Ahir una dona va ser trobada morta per asfíxia, lligada al llit, suposadament per el seu company mort per suicidi. Tots dos militars. Ahir també un tiroteig va causar la mort d’una altra dona i ferides greus a la seva germana. El presumpte autor un antic company de la dona morta amb sentència d’al.lunyament.

Un inici de tardor violenta, insuportable i trista, molt trista. Continuarem denunciant totes aquestes morts amb el meu sincer condol i tristor.
Flors blanques penjant de l’arbre, lluminoses. No puc dir ja res més.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

Un nou acte de violència

Publicat el 1 d'octubre de 2008 per rginer

Aquesta tarda, al Maresme,  l’home s’ha presentat als mossos d’esquadra inculpant-se de la mort de la seva dona. Ha declarat que la va escanyar amb una corda. Quan la policia ha anat al lloc dels fets, han trobat la dona amb la corda al coll, pero miraculosament encara era viva.

No ha estat una assasinat tal i com va confessar el seu marit. La violència masclista ha tornat a actuar, pero avui ens hem d’alegrar, perque malgrat aquesta era la seva intenció, la dona viu. 
Moltes flors de color blanc i vives.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

Canvi de colors

Publicat el 1 d'octubre de 2008 per rginer

Ja hem entrat al mes d’octubre. Els colors dels arbres van canviant poc a poc. Les fulles van caient al terra. Els boletaires ja es preparen. Els animals de les valls del Pirineu es preparen per viure un llarg hivern. Unes blocaires es preparen per una nova trobada. He estat fent ‘experiments’ i encara que la fotografia la vaig fer dels arbres amb fulles d’un color verd exhuberant, de ben segur que aquest mateix arbre el trobarem ja amb les fulles del color de la tardor.

Els colors que podeu veure no són reals; fent proves i utilitzant un programa he pensat que ha quedat bonic i la fotografia pot expressar aquesta tardor que ja va caminant en tota la seva plenitud.

Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari