Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Batavia Coast/Austràlia – Història d’un avalot

Publicat el 6 d'octubre de 2008 per rginer

Per casualitat, cercant  una informació del Museu Marítim de la petita ciutat de Geraldton, a 1.000 kms al nord de Perth, vaig llegir una interessantíssima història de l’avalot en un vaixell holandés anomenat Batavia embarrancat a les Illes  Abrolhos l’any 1629. Vaig continuar la recerca dins la xarxa i va resultar una veritable explosió d’històries, notícies, coneixements. Exemples: Batavia, antic nom que els romans van posar als territoris del nord d’Europa on avui es troba Holanda; Batavia antic nom de la Ciutat de Jakarta; Batavia el nom d’un gran vaixell construït l’any 1628 que va pertànyer a la ‘Dutch East India Company’ la companyia holandesa més important en la comercialització i transport de les espècies; nom de la costa de l’est d’Austràlia ja que va ser aquest vaixell el primer en tocar terres australianes l’any 1629; l’avalot del Batavia que podem llegir en llibres i cròniques quan es vol aprofondir en la història de la ‘ruta de les espècies’. Resumint, penso que ha estat la paraula o el nom que més informació m’ha proporcionant cercant a la xarxa.
La fotografía correspòn a l’actual platja de Red Bluff Beach, prop de la població de Kalbarri de la que ja he explicat de la seva existència en el meu apunt anterior parlant dels estromatòlits. En aquesta platja van ser abandonats a la seva sort dos mariners del vaixell embarrancat Batavia, Wouter Looes i Jan Pelgrom i mai més es va saber res d’ells. És a dir, aquests dos homes van ser els primers occidentals en trepitjar i viure en terres australianes. Ho sabíen ?? No ho crec. El capità Cook cent anys després va deixar la bandera de la Union Jack clavadeta i Austràlia es va convertir en una conquesta més de l’imperi britànic. 

S’ha parlat, o més aviat hi van haver rumors, que en la costa oest d’Austràlia dos secles després, es van poder veure aborígens amb una pell i uns cabells més clars que la resta. Seríen els descendents dels dos mariners del Batavia ? 
El cert és que el Batavia va salpar rumb a Orient cercant el comerç de les espècies amb 360 persones a bord; civils, dones, nens, soldats, comerciants, mariners.
Van parar a Àfrica del Sud per repostar i carregar el vaixell amb menjar ( Recordeu que els holandesos van decidir ‘colonitzar’ la zona per plantar-hi enciams pels vaixells en els seus viatges a Orient i així combatre l’escorbut. L’inici dels ‘afrikaans’ i el futur país de Sud Àfrica. Curiós). El capità Francesc Pelaerts va desviar-se una mica de la ruta i els vents van dur el vaixell fins les illes Abrolhos el mes de juny de 1629. Va embarrancar i el vaixell va començar a fer aigües. Unes 160 persones van morir ofegades i la resta va poder arribar a terra. Eren a uns 2.400 kms de Batavia ( Jakarta ). El capità va decidir amb una barca de rems arribar-hi per demanar ajut i va deixar el comandament  a una persona molt poc recomanable, Jeronimus Cornelisz, antic farmacèutic, en fallida bancària i molts delictes al darrera seu.  Era un home amb ànsies de poder i ja va començar a actuar com un autèntic colonitzador cruel. De primer va matar a moltes de les persones i va fer una neteja ètnica terrible. Uns poquets van poder fugir i van poder arribar a una de les altres illes amb la sort que no els va faltar aigua i allà es van amagar.Van fabricar-se armes amb tot el que van trobar; petxines gegants, pals i van defensar-se dels atacs que de tant en tant el colonitzador els preparava.
Mentres el capità Pelsaert va ser protagonista d’una de les gestes més importants en el món de la navegació i remant per el mar de Timor va poder arribar a Jakarta davant la sorpresa de tothom. El fet que el vaixell més gran de l’empresa embarranqués els va deixar sense esma. Amb un nou vaixell va tornar a les illes per ajudar la gent que va deixar. Cinc mesos després va arribar i es va trobar amb el trist panorama d’un avalot amb el resultat de guerra civil; morts, ferits, crueltats, que la banda de Jeronimus Cornelisz van dur a terme. Va ser penjat allà materix juntament amb sis dels seus homes. La resta va ser durament castigat i se’ls va encadenar fins arribar a Jakarta on van morir a la presó. 
Però per raons que es deconeixen, dos mariners van ser abandonats en una platja de la costa est d’Austràlia.
Desconec si alguna vegada s’ha enregistrat alguna pel.licula d’aquest avalot. Aventura, herois, covards, crueltats; històries, no en falten.
És una història més en la que Austràlia és protagonista.

  1. ja no podria escriure pus mai més. Ets un joseppla d’internet que acotxa els probes amb unes mirades de tendresa que ningú mai no els havia descobert que devien merèixer… Sintetitzes magistralment els somnis que poden tenir els que no disposam dels correlats que procuraven els imperis a la nació que els havia annexionats. Els anglesos sí que en saberen de confegir novel·les d’aventures i van plantar L’Illa del Tresor i d’altres delícies davant dels nassos de tot el món. Ara, aquells altres que tu ja saps, tenint la matèria primera més sensacional de què mai no ha disposat el gènere humà per construir novel·les d’aventures (que és el fabulós present que tu ens presentes cada dia a Chào Ông: ni més ni manco) no varen dipositar ni un rínxol d’alegria a les capplletres de les severes cròniques colonials que varen redactar, ni van posar una pinzellada de pietat damunt els cossos que ells mateixos varen baldar. Ja tenien prou feines ja, ellos, d’engirgolar els guions de l’eterna ‘picaresca’ que ens apliquen amb els seus ‘triles’ i que encara no creuen haver acabat de perfeccionar. És el seu ‘work in progress’ encara no culminat. Atès que alenam, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.