– Si volem ajudar a salvar el planeta, hem de menjar carn de cangur -. Així de clar ha parlat el Dr. George Wilson, President de ‘Australian Wildlife Services’. Amb una població de més de 30 mil.lions de cangurs ( els habitants d’Austràlia no arriben als 22 mil.lions ! ), aquests animalons de diferents espècies, fins a 60 i que viuen majoritàriament a Austràlia, no produeixen ni una mica de gas metà després de les seves digestions, perque el seu sistema digestiu és diferent de les vaques i ovelles, i els seus pets no polucionen l’ambient! El gas metà produït per les flatulències dels bous, vaques, ovelles, cabres, és molt més potent que el diòxid de carboni que tant de mal fa en el medi ambient.
Per exemple, la ramaderia clàssica occidental a Austràlia produeix fins a 11% de diòxid de carboni !!! El Dr Wilson pensa que després del CO2 que generem els humans amb les activitats industrials i el transport, la ramaderia és la segona font de contaminació del continent australià.
Quan vaig ser a Austràlia, ara ja fa un any, vaig menjar carn de cangur moltíssimes vegades, i és molt bona. Fa milers d’anys els habitants d’aquest continent depeníen de la carn i les pells del cangur per sobreviure. Fins i tot els europeus quan van arribar-hi també van alimentar-se amb la carn d’aquest animal i es van abrigar amb les seves pells, fins que van repoblar el continent amb els animals ‘occidentals’.
Com ja he dit hi han més de 60 espècies i poden viure en zones del tròpic, desert, bosc, muntanyes. Són herbívors i difícilment es poden tancar en un ranxo. Viuen en llibertat, sota control. Això sí, la ‘ Australian Senate Select Committee’ els protegeix i decideix la quantitat de cangurs que es poden matar. Bàsicament només es maten de quatre espècies; el cangur vermell, el cangur gris de l’est, el cangur gris de l’oest i algún wallaby que són més petits. L’any passat em van explicar que havíen donat llicència per matar fins a 7.000.000 de cangurs durant un any. Són caçadors professionals que es passen un parell de mesos fora de casa (en diferents époques de l’any) i els carnissers són els encarregats de transportar-los a les diferents Ciutats i pobles del continent. Em van explicar que van tenir problemes, perque no hi havíen ni suficients caçadors ni suficients carnissers, ja que la feina no és fàcil i han d’estar moltes setmanes fora de casa.
No hi ha dubte que la mort d’aquests animals sota control per caçadors professionals és la menys dolorosa.
Les exportacions de carn envasada i fresca va augmentant tots els anys. Rússia és el comprador principal. Hi ha un control, novament, molt estricte en les exportacions i els que no segueixin les normes els hi pot caure una multa de 250.000 AUD o 10 anys de presó.
La carn a més té poca saturació i és molt rica en proteïnes i altres components. La pell és utilitzada majoritàriament per sabates i peces per vestir; té molta consistència i no pesa gens.
Quan ets en aquell continent en veus molts i de tota mena. Cal anar en compte quan viatges per carretera perque és molt probable que tinguis un accident amb un d’ells. Però són uns animalons encantadors, amb una mirada encisadora i tot un espectacle quan els veus saltar a una velocitat que pot arribar fins el 70 kms/hora.
De ser un animal simpàtic, amic, feliç i que viu en total llibertat, ara resulta que a més a més ens ajuda a mantenir el nostre planeta més net i els gasos dels seus pets no fan cap mal !
La fotografia la vaig fer a l’Illa Kangaroo prop d’Adelaide. Aquest va ser un dels llocs idíl.lics i més preciosos on vaig ser. Tinc ja un apunt explicant una mica com és Kangaroo Island.
M’ha sorprès això de les flatulències animals, i el seu perjudici per als ecosistemes…! Ara bé, per a no haver de menjar sempre el mateix, el medi ambient australià també agrairia la promoció de la cuina del conill, no?