Chào ông Viêt Nam

Després de les declaracions que va fer el senyor Bush fa unes setmanes tot dient que si marxen d’Irak igual com ho van fer de Viêt Nam, els resultats seríen igual o més catastròfics dels que van ser a Viêt Nam; mil.lions de refugiats ( els ‘famosos boat people’ ), mil.lions d’assasinats ( Pol Pot a Cambodja ); camps de refugiats i de reeducació, les reaccions han estat diverses i contundents.

Al llarg ‘d’aquestes setmanes he estat llegint molts, molts, articles de grans periodistes, i també els forums que s’han originat sobretot als EE.UU., U.K., Austràlia, Rússia …. menys a Viêt Nam.
”””’Actualment el director de cinema Oliver Stone és a Viêt Nam per cercar exteriors per la seva propera pel.lícula sobre la massacre i mort de 504 civils a My Lai l’any 1968 durant la guerra. Tenía previst fer-ne una amb el rerafons d’Irak, però arrel de les manifestacions del senyor Bush, ha decidit tornar a la guerra on ell hi va participar, perque segons manifesta: ‘no val oblidar; la massacre de My Lai va ser ignorada i ‘tapada’ molt de temps, i mirant al passat es poden evitar errors del present’. La pel.lícula tindrà com a títol: ‘Pinkville’. Els americans anomenàven als comunistes ‘Pinko’ i d’aquí vé aquest títol del poble de My Lai.

Wshington Post – 04.09.07 – Eugene Robinson, columnista de prestigi del diari.

” L’aspecte més fascinant de George W. Bush per fer marejar la perdiu al Congrés en la seva tràgica i absurda guerra, ha estat començar a remoure la guerra de Viêt Nam – no com una lliçó cautelosa amb referència a ‘hubris (arrogància) i futilesa’, més aviat com una raó contundent per continuar amb la seva guerra a l’Irak.
Digueu el que vulgueu d’aquest home, sempre plè de sorpreses, però, demanar suport total per continuar a Irak recordant Viêt Nam ? Em sento millor pensant que les paraules han estat com un acudit, una futesa, però ara sí que penso que Bush creu fermament en la història en la que ell vol creure. Sospito que l’home té la missió d’escriure una nova història del passat.
Camps d’extermini; si donem un cop d’ull als informes oficials, el bombardeig dels EE.UU. absolutament il.legal a Cambodja va desestabilitzar el país, els Khmers van anar guanyant poder i van exterminar a ‘mil.lions de persones’.
Finalment aquests monstres van ser foragitats del país i morts ….. precisament per els comunistes que van guanyar el poder a Viêt Nam després de la desfeta americana.
Ni Bush, ni Rove, ni Cheney, els arquitectes de la guerra d’Irak, van ser a Viêt Nam i quan manifesten que mai haguéssin d’haver marxat del país, també podríen manifestar-se en contra del que no hauríen d’haver fet mai en aquella guerra – napalm, dioxina, bombes, pobles destruïts, mil.lions de civils morts per ‘salvar la nació vietnamita’ (és el que deien); 58.000 soldats americans morts i milers i milers de desapareguts.
Gràcies senyor President. Quan parla de la victòria a Irak i de l’informe Petraeus, ens il.lumina amb la llum del final del tunel – pensem i recordem Viêt Nam”.

Kay Johnson, corresponsal de Time – CNN a Hà Nôi, escriu al final del seu article :

”És veritablement temptador imaginar-se Irak en la situació actual de Viêt Nam. Encara que el Govern comunista persegueix als dissidents polítics o religiosos, no és més veritat que Viêt Nam és un país estable, pacífic i un dels paísos amb un creixement més gran, el segon a Àsia. L’any 2006, l’enquesta de Gallup va jutjar la població de Viêt Nam – 84.000.000 habitants – com la nació més ‘optimista’ del món per quart any consecutiu, amb un 94% dels vietnamites assegurant que tindríen les coses més fàcils i viuríen millor l’any 2007. Els EE.UU. han mantingut unes relacions comercials i econòmiques importants durant la última dècada i hi han rumors, més que fundats, que l’empresa Westinghouse pot proveïr a Viêt Nam un reactor nuclear per el seu programa d’energia d’acord amb l’agència internacional d’energía atòmica.

Però perque tot això sigui una realitat, cal que la guerra s’acabi”.

Res millor que aquesta imatge somrient i feliç d’aquesta dona vietnamita prenent el seu ‘pho’ a la seva parada d’hortalisses i verdures al mercat de Can Tho.
”””’

Conèixer la literatura d’un país; llegir els diaris; estudiar la seva història; participar en forums; i moltes més coses, fa que el país per on has viatjat tingui una altra dimensió.

Torno a reeditar en aquest bloc notícies que m’han cridat l’atenció dels diaris digitals escrits en anglès – Viêt Nam News – i – Thanh Nien News -.

És evident que he fet una tria sense cap idea definida; només fets que em semblen inherents d’aquest país.
”’La fotografia correspòn a Nha Trang – 6 del matí -, el passeig marítim i la platja – centre de la Ciutat. Imatge que es pot veure tots els matins de l’any i una de les coses que vaig aprendre en el meu viatge. Cada matí (entre les 6 i les 7 del matí ) de tots els díes de la setmana estic una mitja hora fent exercicis de respiració, estiraments, moviments lents, flexibles, amb bona música de fons. Començo el dia amb millors vibracions.

Es vindica l’autenticitat del gos ridgeback de Phu Quoc. És una raça molt apreciada, sobretot el ridgeback de Thailàndia i el de Rhodesia. A Phu Quoc, una illa dins el que era l’antiga Cochinchine, Cambodja, Siam, Delta Mekong, aquest gos ja és anomenat en escrits de fa uns mil anys aproximadament , probablement vingut de Thailàndia. És més petit, i la seva característica ( a l’igual que els seus ‘parents’ d’Àfrica i Thailàndia ) és una cresta dorsal amb els pels en sentit contrari de la resta.
Els ridgeback de Thailàndia i Rhodesia són molt valorats i apreciats; a Phu Quoc estan fent un treball intens per conservar la raça desde fa uns anys i no han estat mai reconeguts.
Per cert a Phu Quoc la indústria del condiment autènticament vietnamita, el nuoc mam, és el de millor qualitat !

Les vagues dels treballadors d’empreses estrangeres que s’han instal.lat a Viêt Nam (sobretot al sud ) són cada vegada més freqüents ( Thanh Nien News 04.09.07). El 78% d’aquestes vagues ténen a veure amb els salaris molt baixos que els treballadors cobren; VDN 600.000 A 1.000.000 igual a Euro 28 a 62 al mes. Molt difícil ho ténen per poder fer front a totes les despeses diàries i a més poder enviar diners als pares i a les seves famílies que viuen en el pobles.
Critiquen fortament al Govern per fer lleis i atraure inversions d’empreses estrangeres a base de sous baixos, i no per altres raons.
També critiquen que el sou base ha estat establert en Euro 28.00 al mes.
Intel ja té previst instal.lar un centre de producció i Piaggio també, per fabricar les motocicletes a Viêt Nam i abaratir preus. Cobraràn els treballadors aquest sou tant baix ?
És clar que els preus de la vida diària entren dins aquests salaris, encara que crec que ‘amb calçador’ ….

L’índex del preu del consum està ja al 6,2% i els economistes ja veuen molt difícil assolir un índex per sota del 7%, que era el previst.
El Govern ha aplicat uns descomptes d’impostos per la gasolina i algunes importacions bàsiques, però encara no s’ha vist cap resultat.

Els treballadors ja han assegurat que mentres aquest salari sigui vigent, les vagues continuaran.

Ha estat obert al públic el Parc Nacional Phong Nha-ke Bang, al terme de Quang Binh, Centre de Viêt Nam.
Desde l’any 2000, i amb la cooperació de l’Institut Zoològic de Frankfurt, s’ha anat treballant per poder preservar tant els boscos, com la fauna i flora del parc.
Ara hi han unes 20 ha que poden ser visitades amb total seguretat, ja que han fet un camp de cables elèctrics perque els animals no puguin passar per les zones on són els camins dels visitants.
Hi han molts animals en perill d’extinció i que estàn absolutament protegits; 400 espècies de micos, 568 d’invertebrats, 113 mamífers, 81 rèptils i anfibis, 302 ocells, 72 peixos.
Entre els mamífers, encara vius i ben protegits, en aquest Parc, podem trobar el tigre pantera, l’ós negre asiàtic, l’elefant asiàtic, el gos salvatge i sobretot l’últim descobriment d’un antílop salvatge que pesa uns 100 kgs i amb dos banyes espectaculars i que tothom creia ja extingit. El van descobrir a les muntanyes del centre de Viêt Nam l’any 1994. El seu nom popular és ‘Sao La Pseudoryx’ i el científic ‘ Pseudoryx nghetinenses’.

La Revista turística Condé Nast Travellers en les seves classificacions de l’any 2007 ( una espècie de guía Michelin però de turisme ) Viêt Nam és per primera vegada dins els 20 països més interessants per conèixer i visitar.
(Un incís; la nostra Ciutat dels Prodigis, encara és de les cinc Ciutats més valorades al món !! ).

Noruega i Suècia són els països que més inverteixen a Viêt Nam pel que fa a infraestructures com són, ponts, centrals elèctriques, depuradores, hospitals, centres d’acollida.

Els joves critiquen obertament el problema de la vivenda a Hà Nôi quan arriben d’altres zones rurals i han de cercar casa per poder estudiar als instituts i a l’universitat.

Ha començat a entrar en servei un nou tren de ‘luxe’ per anar de Hà Nôi a Lao Cai i Sapa, i així facilitar el viatge als viatgers, sobretot als turistes, evident.

Tots els estaments educatius del país i el mateix Govern es pregunten com poder fer que els vietnamites amb estudis universitaris de fóra del país i grans coneixements tècnics i econòmics, tornin a casa i treballin en el seu país.
Difícil missió, tenint en compte el benestar social i econòmic a Occident, però coneixent el tarannà dels vietnamites, només una miqueta, són grans oradors i poden convèncer a qualsevol. Només cal que parlin.

”