Aquestes Totxanes es declaren en estat de vacances per absència del seu autor que d’aquí a poques hores s’envolarà cap a terres americanes fins al dimarts 7 d’agost. I com que és un paio molt especial per segons quines coses, tot i que té un flamant ordinador portàtil diu que no se l’emporta i que, per tant, si alguna
"Tranquil, Jordi, tranquil que és la Guàrdia Civil. Tu, tranquil."
¿Qui no conserva en el seu particular museu dels horrors ètics i estètics el record de Jesús Sancho Rof, aquell inefable ministre de Sanitat de la UCD que quan es van conèixer les primeres intoxicacions per oli de colza va declarar davant de les càmeres de televisió que el culpable d’aquell desficaci era "un bichito tan pequeño que
Amb el seu estil directe i estripat que no sempre és grat de llegir i que no tothom comparteix Salvador Sostres parlava ahir del senyor Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya, a propòsit del seu desconeixement de les preteses activitats irregulars del senyor Eduard Planells, el funcionari que ocupava el número dos en la cadena de comandament de
A mesura que vaig acumulant estius en la meva vida vaig adonant-me que darrere de les vacances s’amaga una trampa. Una trampa -petita i inofensiva en aparença però no per això menys punyetera- a la qual tots ens hi hem avesat i que, per tant, donem per bona. I ja ens està bé, com si diguéssim, però si anem
No falla, tu. Com cada any a meitat de juliol s’aprimen els diaris, comença a desbaratar-se la programació de la ràdio i després dels TeleNotícies s’emet el "De vacances" (de fet, aquest ja fa un parell de setmanes que va fent la seva). Tot un panorama. Avui ha estat la primera dosi forta. Almenys per a
Quan ahir vaig veure en les portades d’El Punt i l’Avui la fotografia de Josep Espar encadenat com a senyal de protesta pel pas del TGV pel centre de Barcelona em vaig sentir molt a prop d’aquell personatge del poema de Bertolt Brecht que espera assegut al marge de la carretera mentre el conductor canvia la roda del cotxe. No li
No em fa res confessar-ho: sento una flaca especial per la gent d’Ara Llibres (vegeu aquí) i la feina que fan. I encara més des que, encara no fa un any, tenen al capdavant l’Ernest Folch, un editor jove, ple d’idees i summament preparat al qual ja fa molt temps que tinc en gran estima i consideració. Fundada l’any 2002 Ara Llibres es
(la sèrie comença aquí) Ho dic tal com ho sento: si el meu nom té alguna petita rellevància en el món de la literatura catalana actual no tinc cap dubte que ho dec a la meva presència en el suplement de Cultura de l’Avui. Tot el que faig o he fet ha vingut després i gràcies
La notícia jo la coneixia des de fa unes setmanes però no m’havia semblat correcte dir-ne res fins avui que ja s’ha fet pública: després de divuit anys David Castillo deixa la direcció del suplement cultural del diari Avui. Un fet que em sembla prou important com perquè no passi desapercebut entre l’allau de notícies i calamitats que cada dia
Ni en els meus somnis més delirants podia imaginar que l’apunt del diumenge passat en el que reproduïa fragments d’un article de les pàgines salmó de La Vanguardia sobre els músics al carrer (vegeu aquí) de la ciutat de la perpètua samba aplegaria tants comentaris de suport com els que m’han arribat a la bústia o personalment des
"Sabeu on és la Quirón? Doncs just al darrere". Amb aquesta frase orientàvem l’A. i jo els taxistes o els amics que ens venien a visitar durant els primers temps d’instal·lar-nos en el nostre carrer amb vocació d’avinguda i batejat amb el mateix nom i cognom del seny ordenador de la nostra llengua. Parlo de finals dels anys 70. Com tantes
Deu ser que ningú -ni tan sols els clàssics- no és perfecte perquè de vegades el diari La Vanguardia va i te les fot de l’alçada d’un campanar sense immutar-se. Fa cosa d’un mes i mig, per exemple, quan les aigües de Frankfurt semblaven encalmades, algú va pensar que tanta estona sense fer merder no era bo i es van
Ho deia fa tres mesos (vegeu aquí) quan vaig començar la sèrie de tres apunts dedicats al nou disc dels Obrint Pas: aquest 2007 es presenta summament engrescador pel que fa a la música catalana. I avui, superat l’equador de l’any mantinc plenament la meva afirmació. A la llibreta on vaig anotant els discos de 2007 que m’han interessat fins ara ja hi tinc una
Des de fa cosa d’un any la ciutat de la perpètua samba ha incrementat la seva fauna "friqui" amb un individu que depassa els seixanta anys i que sol passejar a qualsevol hora del dia per la Rambla i els carrers dels voltants totalment despullat. De lluny -i, sobretot, d’esquena- la seva presència pot passar bastant desapercebuda perquè porta el cul i el baix ventre