Totxanes, totxos i maons

¿Qui no conserva en el seu particular museu dels horrors ètics i estètics el record de Jesús Sancho Rof, aquell inefable ministre de Sanitat de la UCD que quan es van conèixer les primeres intoxicacions per oli de colza va declarar davant de les càmeres de televisió que el culpable d’aquell desficaci era "un bichito tan pequeño que si se cae al suelo se mata".

Atenció al detall del diminutiu: "un bichito". No un micro-organisme o un bacteri. Ni tan sols "un bicho". Res, "un bichito" que, com una alumna de primer any de catequesi, segons el senyor ministre de Sanitat vessava candidesa i innocència per tots els porus de la seva reduïda anatomia.  (n’hi ha més)

¿No us recorda aquest "bichito" els famosos "hilitos" que, segons l’aleshores ministre Mariano Rajoy, sortien del casc acabat d’enfonsar del tristament cèlebre vaixell "Prestige"? La mateixa poca vergonya, la mateixa incompetència i, sobretot, idèntica utilització del pervers diminutiu amb la certesa que així el poble ras s’empassarà la bola amb més convicció.

Si fa no fa com el "pequeño reguero intermitente" (aquí hem fregat el "reguerillo", però no) que, segons la senyora Magdalena Álvarez, ministra de Foment, és tot el que quedava el dimarts passat de les 30 tones de ronya que ha esquitxat el vaixell "Don Pedro" davant de les costes d’Eivissa.

Però la cirereta del pastís la vàrem tenir a Barcelona fa just dos dies a propòsit de les declaracions del senyor Vicente Gago, director de planificació d’ADIF (Administración de Infraestructuras Ferroviarias) i home "campechano, abierto y pizpireto donde los haya".

Segons aquest bon home el que ADIF té previst perquè l’AVE travessi l’Eixample barceloní és "un tunelillo". Res de túnel. "Tunelillo" i  avall. Per entendre’ns, una mariconada de túnel que "no le va a hacer ni cosquillas a la Sagrada Familia". I dit això va abandonar les colònies amb el seu posat de persona encantada d’haver-se conegut i se’n va anar cap a "la Villa y Corte", que és on de debò es talla el bacallà i es fa carrera. "Donde se medra", vaja.

Centristes, populars o socialistes, tant li fot. Tots tallats pel mateix patró. "Campechanos", amb el rictus del "no passa res" instal·lat permanentment als morros i amb una incompetència que no se l’acaben.

I, com acostuma a dir sovint l’A., amb molta "desfatxatés". Un mot que, com "despilfarro", no surt al nostre diccionari però que s’entèn a la primera i que quan l’has deixat anar et quedes descansaaaat…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!