Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de juliol de 2007
0 comentaris

Compte amb Sanjosex: aquest noi va carregat amb bala.

Ho deia fa tres mesos (vegeu aquí) quan vaig començar la sèrie de tres apunts dedicats al nou disc dels Obrint Pas: aquest 2007 es presenta summament engrescador pel que fa a la música catalana. I avui, superat l’equador de l’any mantinc plenament la meva afirmació.

A la llibreta on vaig anotant els discos de 2007 que m’han interessat fins ara ja hi tinc una pila de noms: Gossos, Miquel Gil, Quimi Portet, Lax’n Busto, Mazoni, Obrint Pas, Lo Pardal Roquer, Oriol Tramvia, Pi de la Serra, Pets, Sanpedro, Joan Miquel Oliver, Papa Noes, Lluís Llach, Guillamino & Pedrals… i Sanjosex.  (n’hi ha més)

Fa dos anys ja em vaig sentir atret per "Viva!", el primer disc d’aquest arquitecte i músic de La Bisbal d’Empordà que es diu Carles Sanjosé i que es fa dir Sanjosex com a nom artístic. Tant em va interessar que el vaig incloure en la llista (vegeu-la aquí) dels que, segons el meu parer, varen ser els discos catalans més remarcables de 2005.

I des de fa unes setmanes Sanjosex torna a la càrrega amb un segon disc que no dubto a qualificar d’esplèndid: "Temps i rellotge". Un disc en la línia de l’anterior però molt més madur i reposat tant en les històries que ens explica com en les bases musicals sobre les que es desenvolupa.

A mig camí entre el so folk i acústic del Dylan dels primers temps -curiosament Mazoni, un altre bisbalenc que ara mateix també està estripant, ha fet en el seu darrer disc una gran versió del "Maggie’s Farm" del mestre de Minessota- i les herències de la millor cançó d’aquí la proposta de Sanjosex (vegeu aquí article de l’Avui) és de les que val la pena de seguir de ben a prop.

De moment teniu aquest "Temps i rellotge" per escoltar una vegada i una altra. I de passada si podeu recuperar el "Viva!" de fa dos anys feu-ho, que no us farà cap mal. Ben al contrari; jo recomano l’audició dels dos discos seguits per copsar el pas endavant i comprovar que Sanjosex ja no és una aposta de futur. Va carregat amb bala i apunta directament cap amunt. Allí on es situen els més grans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!