Totxanes, totxos i maons

Des de fa cosa d’un any la ciutat de la perpètua samba ha incrementat la seva fauna "friqui" amb un individu que depassa els seixanta anys i que sol passejar a qualsevol hora del dia per la Rambla i els carrers dels voltants totalment despullat.

De lluny -i, sobretot, d’esquena- la seva presència pot passar bastant desapercebuda perquè porta el cul i el baix ventre tatuats amb una taca contínua de color negre que, si no t’hi fixes gaire, fa l’efecte que passeja abillat amb un eslip de bany molt ajustat.  (n’hi ha més)

Però quan la visiió del personatge és lateral o frontal la cosa canvia força ja que no només exhibeix un sexe de considerables dimensions sinó que, a més a més, a la punta hi porta clavada una anella ben visible que li accentua el pengim-penjam de tot l’aparell. 

Pel que sé de les sis o set vegades que fins ahir l’havia vist, l’únic que aquest home fa és caminar. Caminar sense aturar-se mai. Als semàfors, i amb prou feines. No s’encara amb ningú ni respon a cap tipus de comentari o provocació dels molts que sens dubte deu aplegar al llarg del dia. Va a la seva i prou.

Fins ara no se m’havia acudit parlar d’ell aquí per diverses raons. Principalment perquè és un assumpte que ni m’interessa ni m’escandalitza ni em (des)torba. Per mi com si se la vol travessar amb quatre punxons recargolats. Si ara en parlo, però, és perquè s’ha donat la coincidència que en menys de vint-i-quatre hores l’individu en qüestió s’ha creuat en el meu camí dues vegades.

La primera va ser ahir per la tarda al carrer Tallers, davant de la botiga Castelló que hi ha a tocar de la plaça de la Universitat; i la segona ha estat aquest matí a la part baixa de la Rambla on hi tinc el despatx.

On va, aquest home? D’on ve? On viu? Té família? La seva actitud és sincera, obeeix a algun ideari naturista o es tracta només d’un provocador?

Ja he dit més amunt que fins ara, que l’havia ingerit en petites dosis, la seva presència m’era del tot indiferent. Ara, que he tingut una dosi més intensiva, potser faria algun comentari un pèl més inquisitori.

Com, per exemple: ¿cal anar ensenyant la titola pel món? (encara que tingui les considerables proporcions del nostre home). Ja sé que no estic parlant d’un delinqüent en el sentit habitual de la paraula però, ¿s’han de permetre aquestes exhibicions enmig del carrer?

Pel que tinc entès les ordenances de la ciutat del "bret an bàtter", del "míting pòint" i del "fàixon güíc" són d’allò més obertes i permissives. Cosa que vol dir que aquí ens encanta beure a galet. Potser per això el meu anònim personatge pot transitar sense problemes per on li rota. Ens n’hem de felicitar, d’això, els barcelonins?

S’hi val tot, mentre no estigui prohibit?

(I per acabar-ho d’adobar avui he sabut que en Manel Adéu -Manu Chao- és a punt de treure nou disc. Que la Maredeueta internacionalista de les oenagés ens empari i ens doni forces i paciència per resistir tant cosmopolitisme de pa sucat amb oli…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!