Chào ông Viêt Nam

Sapa és un llogaret situat a les muntanyes de Hoàng Liên Són, al nordest de Viêt Nam; una carena de 180 kms de llargada i 30 kms d’amplada i que separa la regió de Yunnan a Xina. Néixen dos rius importants, el riu Roig i el Dà. Rierols, salts d’aigua, immensos boscos i un clima humid i evidentment molt fresc. És una carena de muntanyes, jove, que va aparéixer durant el període triassic, ara fa uns 200 milions d’anys. És el sostre d’Indoxina i el pic més alt és el Fan Si Pan de 3.143 metres.
Sapa només té 104 anys d’existència. Abans de convertir-se en un lloc bonic, fins i tot d’estiueg, va ser el clàssic poble on les diferents ètnies es trobàvem per fer mercat.
Els francesos van convertir aquest lloc en el ‘seu’ poble d’estiueg de muntanya. Fugint de la calor del sud, veníen a Sapa a respirar, a caminar, a pujar muntanyes, en definitiva a creure que eren als Alps …. L’any 1900 es va inaugurar el ferrocarril que uneix Há Nôi amb Lao Cai i es va eixamplar el camí que puja fins a Sa Pa. Van instal.lar una estació militar.
A l’altra banda de les muntanyes i per una carretera digna d’una etapa del Tour de França, trobem Dien Bien Phu, un record molt amarg per els francesos. La seva desfeta com a potència mundial; la pèrdua de les colònies a Indoxina l’any 1954.

L’any 1917 s’hi va establir una agència de turisme i l’any 1918 es van començar a construir cases i petits hotels.

L’any 1924 fins a 900 europeus van anar a Sapa per una estada de més de tres setmanes per gaudir del clima, la bellesa dels seus boscos, les flors, els rius, la gent, la tranquil.litat. Ens trobem al centre de Sapa una esglèsia catòlica construída l’any 1935.

L’any 1940 els francesos no van poder tornar a Europa per la segona guerra mundial, així que van anar a Sapa. Van construïr més cases, una central elèctrica i tot el que podíen desitjar. Però la resistència vietnamita del Nord va començar la seva ofensiva anti-colonialista i amb l’ajut de les diferents ètnies van encerclar Sapa.

Desde Dien Bien Phu van enviar avions a bombardejar la ciutat i quasi tot el que van construïr, ho van destruïr !
És inimaginable com després de la destrucció , Sapa ha pogut tornar a ser una mica com era.

A Viêt Nam tot va poc a poc, sense presses. Tot té el seu moment. No cal precipitar-se, diuen.

Avui es pot viatjar a Sapa amb comoditat. Hi han molt bons hotels i es poden fer excursions meravelloses.Pujar al Fan Si Pan no és difícil. A més, es respira millor que al Sud; fa fresqueta i després de la calor de Há Nôi, doncs t’agrada poder utilitzar un anorak !

25 de setembre de 2006 – Comença el viatge fóra Ciutat.
Primera etapa : Há Nôi – Lao Cai – Sapa. 324 kms. Direcció nord a la frontera amb la Xina – Regió del Yunnan. Diferentes ètnies. La més important els H’mong. Les montagnards, com els francesos anomenàven als habitants de les muntanyes més altes de Viêt Nam. Carretera no. 2 fins l’encreuament per agafar la carretera no 70 que arriba fins a la frontera amb la Xina.
El viatge el fem en un petit microbús, amb un xofer molt experimentat i una guia acompanyant. Som 5 persones, un matrimoni de Madrid, un matrimoni del País Basc i jo mateixa. Sortim de Hà Nôi a 2/4 de 9 del matí. Cal tenir paciència i no mirar el rellotge. Tot amb molta calma. Sempre es veu gent i en aquesta època més encara perque l’arròs és a punt per la collita. Hi ha gent arreu. La cerretera és com un camí d’una gran Ciutat on hi ha un tràfic molt divers; búfals, carros, màquines molt velles on posen l’arròs, noies i nois amb bicicleta que surten de les escoles, camions que vénen de la Xina, algun cotxe, molts ciclomotors …. tenim temps de contemplar el paisatge, d’això no ho dubteu pas. Seguim el riu Sông Hông ( Riu Roig ) i la via del tren que també arriba fins a Kumming, capital de la regió del Yunnan a Xina.
Parem en un poble que es diu Yên Bai a dinar. Entrem en un establiment on serveixen b egudes i menjars. Sempre ténen les fotografíes dels familiars morts i que van obrir l’establiment, i davant de les fotografíes un petit altar.
Mengem el clàssic ‘picnic’ de viatge, però ens bebem unes bones cerveses i a més la propietària ens convida a beure una copeta per acabar de fer la digestió; ens porta una botella on veiem que dins hi ha serps i escorpins !
No podem rebutjar l’invitació; és de mala educació, així que decidim fer un brindis i ens bebem aquest ‘xupito’ que per cert no és tan dolent, una mica amargant, potser. Repetim, ja que ens desitgem tots un bon any.

Sempre veus gent i el paisatge és preciós. Voldríes parar a cada instant i contemplar la bellesa dels camps d’arròs i respirar i parlar amb la gent, els nens.

Arribem a Lao Cai, ja de nit. És una ciutat fronterera i amb molt de comerç. Comencem a pujar encara més i més amunt i ens trobem amb boira i ens plou. No es veu res. Només podem llegir altitud 1.680 metres. Arribem a Sapa.
Són 2/4 de 8 del vespre. Per fer 324 kms hem necessitat unes 11 hores i la carretera és més aviat un camí asfaltat i els sotracs et deixen una mica baldada, però val la pena.
Ha estat un viatge esplèndid i aquesta nit segur que descansarem molt i molt bé.

El xupito m’ha fet una neteja impresionant dins el meu cos i penso que ara sí que estic ja preparada per el que se’m presenti. Tenim tres díes per endavant.