SAPA – En mig dels núvols
Sapa és un llogaret situat a les muntanyes de Hoàng Liên Són, al nordest de Viêt Nam; una carena de 180 kms de llargada i 30 kms d’amplada i que separa la regió de Yunnan a Xina. Néixen dos rius importants, el riu Roig i el Dà. Rierols, salts d’aigua, immensos boscos i un clima humid i evidentment molt fresc. És una carena de muntanyes, jove, que va aparéixer durant el període triassic, ara fa uns 200 milions d’anys. És el sostre d’Indoxina i el pic més alt és el Fan Si Pan de 3.143 metres.
Sapa només té 104 anys d’existència. Abans de convertir-se en un lloc bonic, fins i tot d’estiueg, va ser el clàssic poble on les diferents ètnies es trobàvem per fer mercat.
Els francesos van convertir aquest lloc en el ‘seu’ poble d’estiueg de muntanya. Fugint de la calor del sud, veníen a Sapa a respirar, a caminar, a pujar muntanyes, en definitiva a creure que eren als Alps …. L’any 1900 es va inaugurar el ferrocarril que uneix Há Nôi amb Lao Cai i es va eixamplar el camí que puja fins a Sa Pa. Van instal.lar una estació militar.
A l’altra banda de les muntanyes i per una carretera digna d’una etapa del Tour de França, trobem Dien Bien Phu, un record molt amarg per els francesos. La seva desfeta com a potència mundial; la pèrdua de les colònies a Indoxina l’any 1954.
L’any 1917 s’hi va establir una agència de turisme i l’any 1918 es van començar a construir cases i petits hotels.
L’any 1924 fins a 900 europeus van anar a Sapa per una estada de més de tres setmanes per gaudir del clima, la bellesa dels seus boscos, les flors, els rius, la gent, la tranquil.litat. Ens trobem al centre de Sapa una esglèsia catòlica construída l’any 1935.
L’any 1940 els francesos no van poder tornar a Europa per la segona guerra mundial, així que van anar a Sapa. Van construïr més cases, una central elèctrica i tot el que podíen desitjar. Però la resistència vietnamita del Nord va començar la seva ofensiva anti-colonialista i amb l’ajut de les diferents ètnies van encerclar Sapa.
Desde Dien Bien Phu van enviar avions a bombardejar la ciutat i quasi tot el que van construïr, ho van destruïr !
És inimaginable com després de la destrucció , Sapa ha pogut tornar a ser una mica com era.
A Viêt Nam tot va poc a poc, sense presses. Tot té el seu moment. No cal precipitar-se, diuen.
Avui es pot viatjar a Sapa amb comoditat. Hi han molt bons hotels i es poden fer excursions meravelloses.Pujar al Fan Si Pan no és difícil. A més, es respira millor que al Sud; fa fresqueta i després de la calor de Há Nôi, doncs t’agrada poder utilitzar un anorak !