El senyor Bartomeu, un veí dels meus pares que està jubilat i té temps per controlar aquestes coses, em deia ahir que en els dos últims mesos només en tres Telenotícies Migdia de TV3 i en quatre Telenotícies Vespre de la mateixa cadena NO s’havia emès cap notícia relacionada amb la sequera, o amb el
Qui m’ho va explicar és persona mereixedora de tot el meu crèdit. Tanmateix, i a la vista de com n’era, de bèstia, el que em deia, vaig optar per no precipitar-me i comprovar-ho en persona durant uns quants dies. Ara, acomplerta aquesta cautela, em decideixo a explicar-ho: en el Pla del Palau de Barcelona, fent cantonada amb
(La sèrie comença aquí) Entre finals de 1983 i principis de 1985 es varen morir la meva àvia paterna i la meva tia -soltera, tal com especifiquen els cànons serratians- que vivia amb ella. En desmuntar el pis on havien viscut durant més de seixanta anys el meu pare va trobar dintre d’un armari uns
Un dels primers actes familiars als quals vàrem assistir l’A. i jo en tornar del nostre viatge de noces -parlo de desembre de 1972 o gener de 1973- va ser el casament del cosí Jordi. Un casament a la moda diguem-ne "hippie" celebrat, sí, amb capellà però amb texans, guitarres i a l’aire lliure. Més
Tot i que cronològicament ja som a demà en aquests moments jo visc encara al dissabte, dia de Sant Joan (el meu sant), per la senzilla raó que encara no m’he posat al llit. Com de costum hem tingut festa grossa a casa amb l’A., els dos nois, una noia, la mare de l’A. i els meus pares. I a mitja
Des de sempre he sentit una fascinació especial pel que jo en dic “missatges al futur”. És a dir, aquells textos, sons, imatges, objectes, etc. que generem en un moment de la nostra vida amb la intenció que ens transcendeixin, que deixin una petja en altres persones -sovint desconegudes- encara que sigui molts anys després del nostre
No em perdo mai l’article diari de Salvador Sostres a l’Avui. I, des de fa uns mesos, no em perdo tampoc el seu Bloc on també hi escriu cada dia. No és pas la primera vegada que ho dic aquí: ben sovint el xicot està de bofetada però quan l’encerta… Quan l’encerta està sublim. Avui, en
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li ha arribat el torn a la música. Pel que llegeixo a can Vilaweb sembla que es tracta d’un invent del mític ministre francès de Cultura Jack Lang que el 1982 es va empescar que seria bo d’instaurar
Nou florilegi de definicions trobades en les darreres setmanes en els encreuats de La Vanguardia. En castellà, a càrrec del mestre Fortuny, i en català, de Màrius Serra, enigmista major del regne. * Aunque se suba por las paredes no suele tener mala uva: PARRA * Sus pacientes se tragan sus bolas sin rechistar: HOMEÓPATA *
No puc recordar en quines circumstàncies vaig descobrir, a principis de 1999, la música de Dusminguet. Probablement va ser a través de la ràdio però no n’estic del tot segur. El que sí que sé és que tan bon punt vaig sentir un parell de temes em va faltar temps per anar a comprar aquell
L’Eusebi Lleidatà (així és com s’identifica) m’envia una amabilíssima nota de felicitació pels dos anys de totxanes i em demana que li expliqui una mica més la frase que vaig escriure en l’apunt inaugural que deia que després de llegir l’"Ulisses" de James Joyce escrivim d’una manera molt diferent a com ho fèiem abans d’haver-lo
Fa pocs dies ho comentava quan parlava dels concerts de Raimon a l’Olympia de París: l’idioma que vàrem estudiar a l’escola tots els de la meva generació va ser el francès. Per això una de les coses que més m’agradaria fer si disposés de temps per dedicar-hi és aprendre a fons la llengua anglesa. Una llengua que,
Avui aquestes totxanes compleixen dos anyets de vida. Segons com es miri no és gaire però si tal dia com avui de 2004 m’haguessin dit que arribaria fins aquí no m’ho hauria cregut ja que solc ser persona d’aficions fugisseres i efímeres. Un tastaolletes, vaja. Ja ho explicava el primer dia aquí i aquí. I l’endemà aquí. Pel
Quaranta anys després del seu primer concert en aquell escenari Raimon ha tornat a triomfar a l’Olympia de París. Cap sorpresa, però. Sortosament ja fa molt temps que Raimon va recollint el reconeixement del públic a la seva feina constant, rigorosa, intel·ligent i fidel a una cultura i a una llengua. L’exemplar fidelitat d’un artista que
El passat 30 d’abril comentava aquí que estava llegint “La invención de Carmen Broto”, un llibre de Manuel Trallero i Josep Guixà sobre l’assassinat, el gener de 1949, de la prostituta Carmen Broto. Deia que el llibre m’havia enganxat però, alhora, deplorava el to emprenyat, sentenciós i apocalíptic amb què estava escrit. Pocs dies després