Reviso en DVD “Beetlejuice”, de Tim Burton, i m’adono -sense pretendre descobrir-li el Mediterrani a ningú- que tot l’univers de “La núvia cadàver”, de 2005, ja el portava dintre aleshores, el 1988. Quin paio, el Burton. Consell donat a tres adolescents presents ahir en una trobada familiar: “Sigueu tot l’insuportables i gilipolles que ara mateix
Una de les herències paternes que arrossego -i que, sortosament, em sembla que no s’ha transferit als dos nois de casa- és una extrema feblesa a la gola que fa que qualsevol refredat m’afecti de seguida la veu (se’m posa veu de tita) i que, quan el refredat és una mica més fort del normal,
L’acte poètic -a les 12 en punt- es desenvolupava amb molta senzillesa. La Maria Oleart feia de presentadora i uns quants assistents, ja preparats, recitaven de memòria o llegien “La vaca cega”, l’”Oda nova a Barcelona”… o bé deien poemes de collita pròpia escrits per a l’ocasió. Recordo haver vist l’Antonio Pardo, del grup Poesia
Un dia de febrer de fa una pila d’anys -ben bé divuit o vint- vaig sentir per la ràdio la poeta Maria Oleart que parlava d’un acte íntim, sense prèvia convocatòria, gairebé clandestí, que des de feia uns quants anys cada segon diumenge de febrer, just quan els ametllers fan la florida, uns quants admiradors de
Llegit avui a La Contra de La Vanguardia: “La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual”. Ho diu el senyor Jerôme Sorel que és el president d’Èxit, una associació internacional que lluita pel dret a una mort digna. I, té, ara que ho veig així, escrit negre sobre blanc, he de confessar que no
T’estimo en la rutina dels vespres coneguts. / T’estimo en el llenguatge dels gestos ja sabuts. / T’estimo quan em beses com a un desconegut. / T’estimo si ens sorprèn l’amor desprevinguts. T’estimo en la derrota del cos en el mirall. / T’estimo en el desordre que em posa tan malalt. / T’estimo en els llarguíssims
El seguici amb les digníssimes autoritats -ZP, la ministra, la presidenta autonòmica, l’alcalde- inaugurant tot allò que se’ls posava pel davant. Una manifestació de veïns de quatre urbanitzacions properes emprenyats pel soroll dels aparells. Tres llargues cues d’usuaris reclamant desesperats maletes mal facturades, enllaços aeris perduts i vols amb hores de retard. I, entremig, uns actors
Nova llista de definicions brillants de l’encreuat en castellà de La Vanguardia fabricat diàriament pel mestre Fortuny. * Indicativo de presente: REGALO. * Letra pequeña y maloliente: LETRINA. * Tiene varios cuerpos pero una sola cabeza: FAMILIA. * Cuando su padre le hablaba de hacer sacrificios se echaba a temblar: ISAAC. * Permite ir en
Diu que estan molt indignats perquè un diari europeu va publicar una caricatura del seu Déu. I surten al carrer, cremen banderes i diaris, disparen -a l’aire- trets de metralladora, es manifesten davant de les ambaixades, s’esgargamellen crispats davant les càmeres de les televisions, apel·len a la guerra santa i omplen els carrers. Sempre són
Ahir TV3 va emetre l’últim “Afers exteriors”. Era el que tancava la tercera temporada del programa i sembla que a Sant Joan Despí de moment no hi ha previsions de cara a una quarta. No tinc tirada cap a les idolatries desenfrenades però he de confessar que segueixo i admiro Miquel Calzada i Olivella, àlies
Ja he parlat aquí mateix en altres ocasions del talent que demostra la gent del diari esportiu El 9 a l’hora de trobar titulars de portada enginyosos i atractius. És un veritable art, això de titular. No en tinc cap dubte. Un art on s’hi combinen la intel·ligència dels dobles sentits i la capacitat de