Totxanes, totxos i maons

Ahir TV3 va emetre l’últim “Afers exteriors”. Era el que tancava la tercera temporada del programa i sembla que a Sant Joan Despí de moment no hi ha previsions de cara a una quarta. No tinc tirada cap a les idolatries desenfrenades però he de confessar que segueixo i admiro Miquel Calzada i Olivella, àlies Miquimoto, des de fa una pila d’anys. Sempre m’ha cridat l’atenció la seva manera de comunicar, ja sigui davant d’una càmera o darrere d’un micròfon. Una manera de fer fresca, desimbolta, intel·ligent i sorneguera amb la qual no em costava gens de connectar.  (n’hi ha més)

No crec equivocar-me si dic que Calzada és un dels personatges del país amb les idees més clares i amb menys manies a l’hora de declarar-les i posar-les en pràctica. Per això no em va sorprendre gens que Joaquim Maria Puyal, el mestre (un altre puntal, per cert), li dediqués una edició del seu programa “Un tomb per la vida”. Allí vàrem poder veure que Miquel Calzada i Olivella és una persona de valors i de fermes creences. Ep, si més no pel que fa a la seva vessant de personatge públic.

Ahir TV3 va emetre l’últim “Afers exteriors”. Un altre motiu per anar a dormir d’hora, jo que sóc matiner compulsiu. Ja no tornarem a tenir notícies sobre els catalans que viuen escampats per tota la faç de la terra. Desconec si el programa plega (o el pleguen) per manca d’idees, per cansament de l’equip o per problemas de sintonia amb els criteris rectors de la cadena. Sigui com sigui, el pas del senyor Calzada per la petita pantalla ha marcat una fita molt propera a aquell ideal que tots ens hem formulat en alguna ocasió sobre com hauria de ser una televisió de qualitat, amb vocació de servei públic i inequívocament catalana.

T’enyorarem, company.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!