Chào ông Viêt Nam

Llegint en la pàgina del meu admirat periodista John Pilger, m’he trobat amb una història d’un periodista, jove, Mohammed Omer, ciutadà de Gaza, que penso és un fidel reflex de la barbàrie d’aquelles terres.
Mohammed va guanyar el Premi Martha Gellhorn de periodisme aquest any 2008. Aquest premi porta el nom de la periodista, corresponsal de guerra americana, i l’atorguen als que escriuen la veritat en contra de ‘la propaganda oficial’ en qualsevol conflicte. Va rebre un premi de 5.000 Lliures esterlines. Mohammed té 24 anys, i ha estat el més jove dels periodistes guardonats. La seva cita ens diu: ‘ Tots els díes, ell ens informa des d’una zona en guerra permanent, on ell també és presoner. El seu país, Gaza, està rodejat, oblidat, tancat. És un dels testimonis vius més profondament arrelat en un lloc on es produeixen injustícies constantment. Un bulldozer israelita va destruïr completament casa seva amb tota la seva família dins. La seva mare va patir ferides molt greus. L’antic ambaixador dels Països Baixos, Jan Wijenberg, va manifestar – ‘Malgrat tot, és una veu moderada i demana constantment a la joventut de Palestina de no contestar a les provocacions dels israelites, però sí de cercar la pau’.
Com us podeu imaginar, el fet de poder viatjar a Londres per recollir el premi va suposar un treball diplomàtic dels grans, ja que sortir de Gaza és tot una proesa, i només ho va aconseguir perque l’acompanyava un membre de l’ambaixada dels Paísos Baixos. 
L’infern va ser quan va tornar a casa seva. El funcionari holandès quan el va anar a cercar a la frontera, no sabia que ja havia estat assetjat per la Shin Bet, la infame organització de seguretat israelita. El van forçar a desconectar el seu mòbil, i treure la bateria. Ell va demanar si podia fer venir al seu escorta holandès, i se li va negar. Van començar a remenar el seu equipatge, i un dels oficials li va demanar clarament: ‘On són els diners ?’. Mohammed li va donar uns bitllets de dòlars. ‘No, volem saber on són les Lliures angleses ?’ El periodista li va contestar que si es tractava del premi rebut a Londres, no havia cobrat els diners encara. El van tractar de mentider i més persones del Shin Bet el van rodejar i el van despullar completament i va passar per els raigs X. Ell va resistir-se, fins que li van posar la pistola apuntant directament al cap. Li van trobar perfums i li van preguntar per què els portava. Mohammed contesta: Són per les persones que m’estimo. ‘Ah, però tú estimes la teva cultura ??’

El van ridiculitzar, menysprear i va estar més de dotze hores sense menjar ni beure, sempre dret. Les tortures van començar en aquells moments. La cambra es va convertir en un lloc fosc, de dolor, de crits, de terror.

Van fer venir una ambulància i van dur a Mohammed a l’hospital, però abans va haver de signar un document en el que manifestava que els israelites l’havien tractat amb dignitat. El metge palestí va refusar acceptar el document i va demanar la presència de l’escorta holandès. L’actuació decidida i valenta del metge, va fer temer als israelites dels problemes que podíen ocórrer i van deixar sortir l’ambulància.

La nota israelita sobre aquest fet, va ser la habitual en aquests casos: ‘ Van registrar a Mohammed per ‘sospitós’ de contraban i va perdre el coneixement durant l’interrogatori, que es va fer sense cap mena de presions.
Els grups israelistes dels Drets Humans han condemnat moltes vegades la brutalitat dels agents de Shin Bet i les seves tortures. Amnesty International ha denunciat diverses vegades totes aquestes tortures. Molts periodistes han patit la crueltat dels agents de Shin Bet; alguns han mort; d’altres no se’n sap res. Tots ells palestins.

Com sempre, els mitjans i el món occidental, tracta aquesta història com ‘un fet puntual’, però és una estratègia molt ben pensada; és la estratègia d’anar eliminant les persones que tú no vols que visquin a Gaza. Segurament Mohammed serà víctima d’un atac indiscriminat, o un atemptat fet per un desconegut. 

Qui sap si és una de les més de 300 víctimes dels atacs d’aquests díes ….
Mentres els ambaixadors iasraelites a les capitals importants del món continúen amb la seva tàctica de fer declaracions com : ‘ Ens queixem que molts de vostès ja no creuen i no entenen la democràcia d’Israel ‘.
Penso que tots ja la coneixem i la entenem perfectament.
 

La fotografia … no calen comentaris: on juguen els infants ? En l’arxiu hi han dues fotografíes, també d’infants; un somriure trist d’una nena a Gaza, sobretot la mirada; s’esforça en somriure … El xicotet ja preparat per anar a una manifestació per demanar la llibertat, manifestació pacífica.