Un jove investigador que treballa en una vacuna contra l’alzheimer descobreix que, aplicada en simis, els desenvolupa sorprenents símptomes d’intel·ligència. N’adopta un, el Cèsar, que comença a donar-li maldecaps…
Com ja és prou conegut, i a més es dedueix pel títol, es tracta d’una “precuela” (quina paraula més tonta, aquesta) del legendari El planeta dels simis, aquella en què Charlton Heston, en lloc d’ensenyar un fusell, ens ensenyava el culet abans de fer un sorprenent descobriment (un dels finals de pel·lícula més recordats de tots els temps). Bé, el cas és que el film que tractem avui es dedica a explicar per què els simis van esdevenir intel·ligents i van acabar dominant l’espècie humana.
A banda d’un guió prou acceptable, potser el que més destaca de la pel·lícula són els prodigiosos efectes especials. Res de maquillar actors i fer-los sofrir amb disfresses cutres. Ara manen la informàtica i la digitalització, que ens permet veure monos de tot tipus saltant, brincant i enfilant-se als arbres o al pont de San Francisco. Els vertiginosos zooms de la càmera, creant una marejadora realitat virtual, fan la resta. Un entretingut espectacle d’excel·lent factura, s’ha de reconèixer.
Però per molt avenç tecnològic que ens endinyin, res no superarà mai l’encant d’algunes pel·lícules clàssiques amb les quals sembla tenir més d’un tret en comú, des de 2001: Odissea a l’espai fins Els ocells, passant òbviament per la ja citada El planeta dels simis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!