Orgullosa

Com ja he dit en altres ocasions, ni me n’amague ni en faig bandera. Però em fa l’efecte que en breu caldrà tornar a enarbolar banderes i cridar més fort per reclamar el que ara ja tenim però no podem donar per sentat.

A Nova York, fa tres dies van aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe amb el vot a favor d’alguns republicans cristians que van justificar que, precisament, les seues conviccions morals i religiones els fan veure que cal tractar a tothom amb igualtat.

Ací, encara no hi ha data per a les eleccions generals i Rajoy ja va anunciant que eliminarà el matrimoni i, sobretot, la possibilitat d’adopció. No sé com de fàcil és treure’ns un dret que ja tenim, però per si de cas, caldrà anar esmolant consignes… com a mínim!

Mentrestant, hui i cada dia, amb el cap ben alt i anant de cara per la vida.

Barcelona-València amb el mínim de peatges, o com estalviar-te 18 euros cada vegada que puges o baixes


VERSIÓ ACTUALITZADA DEL RECORREGUT ACÍ

El meu país és molt petit, diuen, però també és més llarg que un dia sense pa.

I per acabar-ho d’arreglar, durant dècades no hem tingut més opció que una autopista de qualitat dubtosa i preus d’escàndol, o una N-340 que no sé si demostra allò que des d’un campanar es veu el campanar veí, però que deixa clar que des de cada rotonda avistes la següent, al mig d’una caravana insufrible de camions que travessa pobles sencers.

Però ai, las! Això no havia de durar per sempre, i ara la cosa comença a millorar. Tampoc no t’ho posen fàcil: si busques pel GPS o per alguna de les webs més populars de mapes de carreteres, continuen enviant-te per les opcions tradicionals. I jo no he sigut capaç de trobar on m’ho explicaren fil per randa.

Però un parell de viatges en cotxe amunt i avall (de copilota), i unes quantes provatures i averiguacions online i sobre el terreny, i ara ja tinc clar com arribar de Barcelona a València, o a l’inrevés, amb el mínim de peatges i doble carril en pràcticament tot el trajecte.

Perquè resulta que en lloc de fer l’autopista gratuïta i millorar-la, el que ha passat és que els governs de dalt, de baix i del centre s’han posat a fer trams alternatius d’autovia. Ni s’entén ni m’agrada que es gasten així els diners, però ara que ja està fet, serà qüestió d’aprofitar-ho.

I com que dec tindre el dia generós, he decidit compartir la informació per ací, perquè també us pugueu estalviar uns durets en peatges.

Total, que allà va:

– En eixir de Barcelona, fugir de la C-32 i tirar cap a Martorell per l’A-2 (direcció Lleida – Tarragona)
– A Martorell, agafar l’AP7 fins a Torredembarra (per ara això no té alternativa). Preu: 6,35 euros
– A Torredembarra buscar l’A7, autovia alternativa que ja arriba fins a l’Hospitalet de l’Infant.
– A l’Hospitalet de l’Infant, tornar a entrar a l’AP7 fins a la sortida de Torreblanca. Preu: 10,90 euros.
– A Torreblanca, buscar la CV-10. Ací hi ha 11 km d’un sol carril, però normalment no suposen massa problema. En acabar, podeu contemplar l’esperpent de l’aeroport de Castelló, sense un sol avió, clar. I seguir ja per aquesta mateixa CV-10 fins a València ciutat sense soltar un cèntim més.

Preu total: 17,25 euros

Preu si haguéssieu fet C32 + AP7: 35,25 euros

Vosaltres mateixos! I bon viatge!

(Si voleu seguir encara més al sud, podeu arribar sense peatges a Alacant per l’interior, bé via la Font de la Figuera, o per la nova carretera que ja no travessa Alcoi, però encara té per acabar el tram del barranc de la Batalla).

De dirigir Canal 9 a consellera portaveu, i encara diran que no hi ha manipulació

En quin país democràtic s’ha vist que algú passe de directora de la tele més partidista, tergiversada i manipuladora que hem conegut a consellera de cultura i el personal es quede tan ample?

Doncs això és el que acaba de passar amb Lola Johnson, que, si no recorde malament, va començar de xica del temps a Aitana (la TVE valenciana) i després va passar a RTVV, on ha esdevingut, pel que sembla, la Goebbels oficial.

I es veu que ho ha fet tan rebé que cal premiar-la encara més. Apa, consellera de cultura, esports i turisme. I portaveu del consell!!! Ahí es ná.

Dir que m’esmussa es queda curt. 

(Fa 10 anys que vaig eixir de Canal 9 i, de tant en tant, encara tinc malsons…).

Estiu

I com qui no vol, ja el tenim ací.
Ple de llum i tardes llargues.

Jo, en una altra vida, devia ser gira-sol, fardatxo o ós polar dels que dormen tot l’hivern.

Fa setmanes que dorm menys, em note plena d’energia i tinc ganes de fer coses.

I acaba venint-me al cap per què no me n’aniré jo allà on faça aquest temps tot l’any…

Visites inesperades

S’acostava el cap de setmana sense cap pla especial i de sobte, unes quantes caramboles rocambolesques, i arriba una visita blocaire inesperada.

Llàstima que el temps no acompanye per poder gaudir de la terrassa, però segur que ho passarem molt bé.

Quines coses, les que han nascut arran d’aquest bloc…