Homo Baby Boom ja és online!

I de manera permanent!

El trobareu a vimeo, i el podeu veure ací mateix.
Per si el voleu recomanar a amistats d’altres idiomes/indrets, està penjat també amb subtítols en espanyol, i aviat en anglés i francés.

En un sol cap de setmana, sumant totes les versions, va pels 5.000 visionats!

Més informació, ací.

Amb un parell… d’eNNes!!!

M’ha costat anys entre unes coses i altres: primer perquè quan m’ho vaig pensar me n’anava a estudiar a Nova York i haguera resultat un embolic de visats i passaports.

Quan per fi ho vaig començar, vaig haver d’anar a València -al registre civil tenen una persona, molt amable i eficient, per cert, només per aquestes coses- i iniciar el tràmit. D’allà ho van demanar al jutjat d’Alcoi, on sembla que porten un retard històric que no s’acaba mai.

Mesos després, quan finalment em va arribar la paperassa, jo em canviava de casa i allò va quedar ves a saber on. Quan m’ho vaig retrobar, i després de fer cita prèvia i cua com cal, resulta que aquestes coses caduquen.

Torna a buscar dia per baixar a València, retroba’t amb aquell senyor tan simpàtic, el convences perquè et pose un segell amb data actual en lloc de tornar a demanar-ho tot des del principi, i torna a demanar hora a la intimidatòria comissaria de la policia nacional (per internet, això sí).

I per fi, el 31 de març, vaig poder tindre a les mans el dni amb el nom escrit tal i com ja fa anys que jo l’escric: aNNa. El que m’ha costat!

(Aquell mateix dia, per cert, 36 anys abans era dilluns sant i els meus pares es van casar. 9 mesos i 10 dies després vaig nàixer jo. I segueixen junts. M’impressiona. Si per una d’aquelles els voleu dir algunas cosa, teniu oberts els comentaris: són lectors habituals del bloc i segur que us llegiran).