Amb un parell… d’eNNes!!!
M’ha costat anys entre unes coses i altres: primer perquè quan m’ho vaig pensar me n’anava a estudiar a Nova York i haguera resultat un embolic de visats i passaports.
Quan per fi ho vaig començar, vaig haver d’anar a València -al registre civil tenen una persona, molt amable i eficient, per cert, només per aquestes coses- i iniciar el tràmit. D’allà ho van demanar al jutjat d’Alcoi, on sembla que porten un retard històric que no s’acaba mai.
Mesos després, quan finalment em va arribar la paperassa, jo em canviava de casa i allò va quedar ves a saber on. Quan m’ho vaig retrobar, i després de fer cita prèvia i cua com cal, resulta que aquestes coses caduquen.
Torna a buscar dia per baixar a València, retroba’t amb aquell senyor tan simpàtic, el convences perquè et pose un segell amb data actual en lloc de tornar a demanar-ho tot des del principi, i torna a demanar hora a la intimidatòria comissaria de la policia nacional (per internet, això sí).
I per fi, el 31 de març, vaig poder tindre a les mans el dni amb el nom escrit tal i com ja fa anys que jo l’escric: aNNa. El que m’ha costat!
(Aquell mateix dia, per cert, 36 anys abans era dilluns sant i els meus pares es van casar. 9 mesos i 10 dies després vaig nàixer jo. I segueixen junts. M’impressiona. Si per una d’aquelles els voleu dir algunas cosa, teniu oberts els comentaris: són lectors habituals del bloc i segur que us llegiran).
Felicitats per les dues Ns i als pares per la filla que tenen, ah! i de passada per la llarga convivència!
36 anys són molts, per molts anys…
i felicitats a la xiqueta que ja té el seu nom escrit al carnet
Als pares, pels 36 anys de casats, que costa molt fer un camí tan llarg i em sembla admirable, i per la xiqueta tan ben parida que van portar al món! Tot i que, per portar aquesta xiqueta al món, hauria de donar les gràcies més que l’enhorabona… Ella sí que és admirable!!!
Senyors Boluda Esteve (com la meva tieta!), gràcies per haver-vos conegut, gràcies per aquella nit bija en la qual vau engendrar una persona fantàstica, gràcies per haver-li donat tot allò que l’han fet millor encara i gràcies per haver-li fet costat en silenci, o no. Vosaltres l’he creada i l’heu feta créixer i nosaltres l’aprofitem.
Des del nord, una família que l’estimem molt.
Jo vaig náixer amb dues NN’s. I fa mal i tot vore el meu nom escrit amb una. És que no és el meu!