És un tema difícil i tothom té la llibertat de viatjar. Tothom podem ingressar els diners lliurement als bancs o en una banca ètica. Hi han fets, però, que és bò de conèixer i després que cadascú els interpreti en llibertat i seguint les seves conviccions. ‘ Visiteu Myanmar Any 1996’. En S. com a professional de viatges hi va anar. Abans de programar un nou itinerari en un catàleg, sempre viatjava al país i visitava els llocs i comprobava els serveis i al.lotjaments. Quan va entrar a Myanmar ( el nom de Birmània ja havia desaparegut ), els soldats duaners van obrir la seva maleta i li van prendre la guia Lonely Planet. Aleshores, en aquesta famosa guía, explicàven la veritat, com el règim del dictador havia arribat al poder, i l’empresonament d’Aung San Suu Kyi.
Com a futura agència majorista amb clients, els responsables que el van acompanyar en tot moment, van explicar-li totes les meravelles del país, i que certament hi són.
Birmània és un país preciós; en S. m’expicava la bellesa dels seus temples i pagodes, més bonics que a la veïna Tailàndia, el paisatge, la gent. Era un nou destí molt interessant per el viatger, si el combinava amb estades a Tailàndia, país turístic per excel.lència del sudest asiàtic.
Però en S. va ser sempre una persona inquieta i cercava informació. No ho veia clar.
Un país tant pobre i amb hotels nous, projectes en marxa, rehabilitació dels palaus.
Una persona fora del cercle on el van ‘tancar’ li va dir sense embuts : ‘ Totes aquestes carreteres, hotels, el nou aeroport, tot, ho hem fet els birmans forçats per la Junta. Ens van fer fora dels nostres pobles i ens van fer treballar a la força.
No hem pogut seguir treballant les nostres terres i les collites s’han perdut’. Aquesta mateixa persona li va facilitar novament la guia Lonely Planet, censurada, i que dins el país circulava clandestinament amb pàgines impreses dins la mateixa Rangoon.. Aquesta persona li va parlar en S. sense por, i sabia perfectament que si algú el veia, seria empresonat.
Els anys han passat, i el turisme, certament ha anat creixent i aportant ingressos importants per la Junta que ha invertit més de US Dollars 1.1bilió en aquesta indústria i té uns guanys de 100 mil.lions de US Dollars / any i genera un ingrés de 1.3 mil.lions de dòlars amb el cost de les entrades als monuments i palaus.
La Junta tenia un exèrcit de 180,000 soldats l’any 1988 i ara en té 500,000. La sanitat, educació, serveis públics són ja al llindar del col.lapse total, i encara més després del cicló del propassat dia 2 de maig.
Tots els que han viatjat a Birmània han pogut veure una mica aquesta realitat. Són una minoria la gent que té beneficis amb el turisme ( sobre una població de 46 mil.lions de persones, el 25% treballa en la indústria del turisme ). Els birmans saben molt bé que tot és en mans de la Junta i no parlen gaire amb els forasters de com van treballar forçadament per construïr un aeroport, una nova capital del país, una carretera i , sobretot, van ser desplaçats dels seus pobles.
L’any 2001, per exemple, l’Oficina de Turisme de la Junta va donar l’ordre a les autoritats locals de protegir als turistes i preveure els conflictes limitant al màxim els ‘ contactes innecesaris’ entre els visitants i la gent del poble.
Birmània serà en aquest mateix lloc durant molts i molts anys, així que digueu als vostres amics de venir a visitar-nos més endavant. Visitar el país ara és equivalent a donar tot el suport al règim.
Daw Aung San Suu Kyi sempre ha demanat als turistes de no visitar el seu país i no ha canviat d’opinió.
Avui fa 12 anys i 234 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Supòs que una indústria que va engegar amb un bilió de dòlars, en genera 100 bilions, sempre de dòlars. Revisa la xifra.
Com em recorda tot això els dies de quan el ministre de Información y Turismo era en Fraga Iribarne i el Delegado de Turismo en Baleares era el senyor Soriano! Com em recorda el Bienvenido Mr Marshall de la meva infància …
En parlarem més tard. Ara me’n vaig a fer el jornal escapadeta.
Roser,