Chào ông Viêt Nam

Aquest cap de setmana he encertat amb el llibre escollit a la biblioteca : ‘ La néta del senyor Linh – Philippe Claudel ‘ Edit. La Magrana.
És un conte que m’ha colpit molt i m’ha fet pensar, reflexionar i disfrutar de la lectura. Potser la narració és una mica curta, no més de 130 pàgines, però la història de l’avi que fuig de la guerra del seu país, Viêt Nam, amb l´únic que li queda, la seva néta de pocs mesos, és per començar-la a llegir fins l’acabament, sense descans, amb temps.
L’encontre del senyor Linh amb el senyor Bark i les seves converses en les seves respectives llengües són impagables.

”L’arribada del senyor Linh a una Ciutat qualsevol del nord d’Europa no el tranquil.litza gens. No percep res, i té molt clar que aquesta Ciutat no fa olor a res, ni familiar ni agradable. No hi ha olor a cilantre fresc, ni a flors, ni a papaies, ni a terres d’arròs. Tothom té pressa. Fins i tot se li fa estrany que els noms dels infants no tinguin cap significat, no ténen una raó, com el nom de la seva néta ‘ Sáng Diu’ ( matí dolç ).

L’amistat és l’esperança del senyor Linh per seguir endavant amb la seva néta en un país estrany, una ciutat sense olors i una gent amb molta pressa.

Aquest arbre amb el seu fruit, unes papaies exhuberants, podria ser una de les olors que el senyor Linh sentia en el seu poble quan era feliç envoltat de la seva família.

Molt recomanable aquest llibre.

”