Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Matí de diumenge plujós; a Viêt Nam encara més

http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/asia-pacific/7704641.stm

N’hi ha més si preneu el camí … el link l’he posat a l’entradeta ……  i no us ha de sorprendre si abans de veure la notícia dels forts aiguats, hem de veure algún anunci, que igual potser d’una cadena d’hotels, o d’un país o ves a saber ….
Avui és especialment un diumenge molt i molt plujós; l’oratge és considerable. El vent ha fet caure les llums del pati de veïns. En un moment de recés, he pogut sortir a comprar El Punt amb el suplement Presència. Per cert, la nova Presència és magnífica i els felicito. I a més avui he gaudit molt llegint: ‘La maleta de l’exili’. Recuperem el llegat del pedagog i polític republicà, Miquel Santaló. El contingut d’aquesta maleta serà peça important en el Museu de l’Exili. Continuant la lectura, l’entrevista amb el catedràtic de llengua i literatura de l’UAB, Jordi Castellanos, és més que interessant, sobretot per els seus coneixements de la novel.la del secle XX. M’ha agradat particularment la resposta: ‘ Defenso la literatura perquè la mentida literària ensenya les grans veritats humanes, perquè ajuda a entendre l’home’. El filòsof de butxaca, Andreu Mas, escriu : ‘ Ningú és lliure de dir estupideses, el que és dolent és dir-les amb èmfasi’ – MichelEyquem de Montaigne. Un personatge anomenat José Maria Aznar va declarar : ‘ En temps de refredament global de l’economia, que passa sempre quan els socialistes (¿?) governen, els abanderats de l’apocalipsi exigeixen destinar centenars de milers de milions d’euros al qüestionable canvi climàtic’ ……
A Viêt Nam feia més de tres dècades que no havíen patit uns aiguats com els que estan patint aquests díes i si mirem enrera, veurem que aquest any tot ha estat una bogeria en tot el món.
Xevi Planas ens parla de Jacques Brel. No sabia el motiu, el perquè, d’escriure la seva cançó ‘Ne me quitte pas’. És una llegenda, diuen, però m’ha agradat de saber-la. Va ser com un repte a l’amant que li va tancar la porta. – T’escriuré una cosa que t’obligarà a demanar-me que entri de nou a casa teva – li va advertir aquella nit terrible. De matinada, va enllestir el seu dard enverinat prometent-li perles de pluja de països on mai no plou .
En el fons penso que avui són perles de pluja que ens cauen al damunt.
En la secció Llibres : – La pluja infinita – Ambientat en una Barcelona devastada per una pluja enfangada que ho esmicola tot, – AIGUAFANG -, l’últim llibre de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), és una metàfora del nostre món.
Oriol Izquierdo publica el seu primer llibre de poemes – Moments Feliços -.
Mentres llegeixo si l’àlbum de’n Van Morrison, – Astral Weeks (1968) és el millor, per davant de ‘Revolver’, ‘The Velvet Underground Nico’ …, he trobat aquesta informació de la BBC dels aiguats intensos a Viêt Nam. Els meus amics de Hà Nôi estàn amb l’aigua fins el coll …. i malhauradament ja ténen més de vint morts comptabilitzats. He inclòsuna fotografia en l’arxiu. Podem veure un dels carrers de Hà Nôi; la venedora d’hortalisses, però, continúa el seu camí per vendre la seva mercaderia.
Tot és aigua, avui ….
 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.