Ja va començar ahir vespre, amb una festa sorpresa a una molt bon amiga meva. Va celebrar el seu 60è aniversari i es pensava que ahir nit seríem com unes deu o vint persones, i quan va entrar i va veure la gernació de gent, la seva mirada, els seus ulls, tota ella, es va trasbalsar en un garbuix d’emocions. Vam ser més de cinquanta persones, moltes. El dia de Sant Jordi li tinc un libre ja preparat, perque, sí, he trobat un segon exemplar de ‘El Canvi’ de Miquel Bauçà, i ella com a gran lectora que és, segur que també el tindrà de llibre de capçalera.
A les cinc del matí m’he aixecat i per tot el passadís de casa hi havia una llum sorprenent. La lluna plena amb tota la seva esplendor il.luminava el meu petit piset; tot el menjador, el racó del Mac i dels llibres i el passadís fins al fons.
Immediatament vaig agafar la meva petita càmera i vaig fer una fotografía.
En aquests moments es quan notes que li falten ‘pixels’, però n’estic satisfeta.
Núvols, xemenies de les cases, antenes, ciutat.
Pel matí i després de donar una ullada al Vilaweb, ja més tard, escoltant la música que m’agrada, he anat fent els exercicis de cada día i de sobte he escoltat els crits d’una gavina. Encara que no tinc la mar davant meu, la Ciutat mira al Mediterrani i les gavines sovintegen per el barri. Obro el balcó i escolto una conversa intrigant entre una gavina molt gran i una garsa, totes dues pujades cadascuna en una antena de televisió diferent. Vaig corrent a cercar la càmera, però en tornar al balcó, la gavina i la garsa ja havíen acabat la seva conversa i havien continuat el seu vol.
He sortit amb en Monty ( el meu gos ‘pataner’ que un dia el meu fill ens va dur a casa de petit; fets consumats; ara fa deu anys ) a comprar el diari i sempre trobo algú, veï o amic/amiga per petar una xerradeta.
He continuat amb el meu esmorzar ( encara tinc sobrassada i un mica de mató amb comfitura de figues i per acabar un cafè de Sant’Eustacchio ).
Llegeixo El Punt per estar una mica al día i passo pàgina quan no és del meu interès. M’interesso per les ‘novetats’ literàries de Sant Jordi i torno al Mac per llegir les informacions internacionals.
Amb preocupació llegeixo les notícies del problema de la pujada de preus del blat i l’arròs. Ja tinc un post a mig fer sobre aquest tema, indignant i cruel.
I ara si em permeteu vaig a continuar a cuinar un arròs de diumenge. El fumet ja està llest i les verdures, carxofes, pèsols, mongeta verda, pebrot verd, all, tomàquet, julivert, safrà i una sèpia, femella, perque m’agraden molt els ous, tot és a punt per ser cuinat. L’arròs de la classe ‘bomba’ de Calasparra, on les aigües encara són netes i no hi ha indústries.
Bon diumenge a tothom !
Jo d’aquí una estona em faré el dinar: règim fora sal. Torraré dos filets de pollastre i bolliré o faré al vapor dues patates i un pastanagó. Oli d’oliva, un poc de pebre i el suc de mitja llimona. I de postres els tres últims nispros que em queden, comprats al súper, ja que na Victòria no me n’ha duits.
Ahir una amiga em va dur Les benignes de Jonathan Littell (Quaderns Crema), que feia temps que li havia demanat que em compràs, i el vaig començar. He llegit fins a les tres de la nit. Ara he obert un moment per veure com està el món, tancaré i em passaré la resta del dia llegint, si no hi ha res de nou i tot és vell i mal de coure. Plou de llebeig, fa un dia tristíssim. He obert pertot però les persianes pareixen unes castanyetes; els he travades amb diaris doblegats (fa mesos que no en llegesc cap). En ‘Toni’ ja ha menjat i els altres són pel món.
Un petó, roseret.
He fullejat ‘Presència’ , el suplement de diumenge de ‘El Punt’, on podem llegir dinou contes a Mercè Rodoreda escrits per dinou autors en homenatge en el centenari del seu naixement. Però aquests contes s’han d’anar llegint poc apoc al llarg de la setmana.
… dos dies de recolliment i “passejades”. El Monty tot un personatge. L’arròs de sèpia és un dels meus preferits. No te n’escaparàs pas …un dia o altre farem “d’ocupes”. La lluna també la varem veure entre els núvols i més tard a força de vent alta i blanca com un miracle… la garsa i la gavina… ves a saber si et venien a veure.