La pregunta: Independència sí / independència no
Publicat el 24 de novembre de 2013 per rginer
D’ençà que he tornat al meu país, hi ha molt de soroll per com cal fer una pregunta en un referèndum. I és molt fàcil. Per què els polìtics compliquen el que el poble demana en una amplíssima majoría? No són ells i elles els representants del poble? Tenen por de preguntar ?
He viatjat per un país on preguntar és quasi una missió impossible. Desprès de dècades de dictadura, els joves, els adults, la gent gran, dones i homes, infants, no pregunten. Els han ”ensenyat” que preguntar no porta enlloc i que han d’acceptar el que hi ha. Uns governs militars dictatorials han emmordassat el pensament del poble.
Davant una classe d’anglès, un o dos alumnes em feien preguntes. La resta no. I no era per vergonya, no. Els han dit que no es pregunta.
I vaig pensar ……. Això també passa al meu país, però diferent; són els polítics actuals que no volen preguntar al poble ( no tots sortosament ). I ahir en la Declaració de Novembre, l’ANC, va tornar a reclamar que el polítics facin la feina, que volem votar sí o no abans del 31 de maig de 2014, coherent amb la signatura del vot per la independència, i que en fer el país un nou estat d’Europa cal estar unit. Vivim un procés trascendental que encara no hem començat, perque hi ha gent rellevant de certs partits polítics, estaments econòmics, de l’àmbit cultural, que juguen a fer preguntes perque el poble no contesti amb claredat.
Però hi ha molta, moltíssima més gent i grups de la societat civil (encara hi ha algú que ho dubti?) que continúen esmolant les eines, pacífiques, perque en el futur poguem viure en la República de Catalunya. Ningú ens trencarà el somni, que ja és una realitat, i el procés començarà. No hi ha retorn. Persistirem.
He viatjat per un país on preguntar és quasi una missió impossible. Desprès de dècades de dictadura, els joves, els adults, la gent gran, dones i homes, infants, no pregunten. Els han ”ensenyat” que preguntar no porta enlloc i que han d’acceptar el que hi ha. Uns governs militars dictatorials han emmordassat el pensament del poble.
Davant una classe d’anglès, un o dos alumnes em feien preguntes. La resta no. I no era per vergonya, no. Els han dit que no es pregunta.
I vaig pensar ……. Això també passa al meu país, però diferent; són els polítics actuals que no volen preguntar al poble ( no tots sortosament ). I ahir en la Declaració de Novembre, l’ANC, va tornar a reclamar que el polítics facin la feina, que volem votar sí o no abans del 31 de maig de 2014, coherent amb la signatura del vot per la independència, i que en fer el país un nou estat d’Europa cal estar unit. Vivim un procés trascendental que encara no hem començat, perque hi ha gent rellevant de certs partits polítics, estaments econòmics, de l’àmbit cultural, que juguen a fer preguntes perque el poble no contesti amb claredat.
Però hi ha molta, moltíssima més gent i grups de la societat civil (encara hi ha algú que ho dubti?) que continúen esmolant les eines, pacífiques, perque en el futur poguem viure en la República de Catalunya. Ningú ens trencarà el somni, que ja és una realitat, i el procés començarà. No hi ha retorn. Persistirem.
Bròquil is OVER !
Fotografia: Fem Via. Tram 007 – Les Cases d’Alcanar. setembre 2013. RG.
Publicat dins de Catalunya-Independència | Deixa un comentari