Austràlia encara crema
Pareix que les previsions indiquen que plourà … però el nombre de persones mortes va augmentant i ja en comptabilitzat més de 200 i no parlem dels animals. Un país, un continent, on hi ha una veritable vida animal salvatge, no puc també deixar de pensar quin destí hauràn tingut els cangurs, els koales, els papagais, ocells, les serps, els gooana, els possum, els emus, els ramats de cavalls, vaques, ovelles.
El Capità Cook, quan va arribar al continent fa ja 200 anys, va anomenar-lo ‘el continent del fum’. Vaig llegint comentaris i articles de periodistes i gent del carrer.
He rebut notícies d’amics on em diuen que tothom s’ha mobilitzat i que ja han començat a recollir un fons, la societat civil, per els damnificats. Els supervivents expliquen les seves vivències absolutament esgarrifoses.
Molts coincideixen que el preu pagat ha estat alt, molt alt; moltes persones mortes, per una tragèdia que pot tornar a ocórrer perque l’estructura de la societat, el govern, les lleis, la economia, la pagesia, els ramaders, s’han adaptat molt poc a la terra on van emigrar.
Ja ho he escrit en les meves impresions, Austràlia és un país encara verge i salvatge i difícil. Hi ha poca aigua, el sol és pobre.
Els maltractats aborígens coneixen molt bé la seva terra. Ells en formen part. Ells coneixen molt bé el foc, i teníen la seva estrctura ben organitzada, provocant els focs ells mateixos quan calia, per poder seguir vivint i treure’n el màxim profit de la terra.
Fins l’any 1969 el govern australià no va començar a planificar unes accions similars.
Els occidentals ens agrada viure dins el bosc sense pensar el risc que això comporta. No coneixem el nostre entorn. I en el cas dels aborígens s’han perdut moltes vides i tot el que transmetíen de paraula de com regenerar la terres, com combatre els focs, on podíen trobar aigua, s’ha anat perdent.
En el meu viatge per Austràlia i Tasmània vaig veure moltes cases aïllades de qualsevol poble, però rodejades de bosc amb arbres molt inflamables; hi han centenars d’espècies d’eucaliptus en aquest continent.
Llegeixo: ‘ Tim Flannery, científic australià prestigiós, va dir ara fa més de 20 anys, que ell pensava que Austràlia només podría donar cabuda a no més de 4 mil.lions de persones (avui hi viuen 20 mil.lions). Parlant amb pagesos, agricultors, tots coincidíen que no era el millor tenir ramats de vaques i ovelles, i que el millor era aprofitar els cangurs. No només perque són animals que s’adapten perfectament a les condicions de la terra inhòspita d’aquest continent, però també per les seves potes, la seva forma de saltar; erosionen molt poquet el sol”.
És ja un fet incontestable; la natura és savia, l’ésser humà producte d’aquesta natura té un cervell de mosquit i la seva obsessió és destruir-la i la respecten ben poc.
Ara només ens queda esperar a veure si encara hi han més persones mortes dins aquesta esgarrifosa àrea de 300.000 ha o més, absolutament cremada on homes, dones, infants, animals han perdut les seves vides.