De solanes i obagues

He seguit des de dissabte el tema de Can Ricart, que no és pas un tema nou sinó un tema que porta cua i que ja ha estat comentat diverses vegades en blocs i notícies de Vilaweb. Una de les coses que potser més m’ha estranyat han estat les declaracions que avui ha fet l’Artur Mas sobre aquesta qüestió.

Primer, perquè les ha fet aixafant el lògic protagonisme d’en Xavier Trias que ja havia fet unes declaracions que deixaven ben clara la postura de CiU sobre la qüestió de l’ocupació de Can Ricart.

Segon, per haver volgut dirigir les acusacions al govern de la Generalitat per una actuació dirigida a garantir la seguretat de les persones, que al meu entendre és un valor superior a la seguretat de les propietats. Evitar una ocupació d’una propietat privada a costa de reprimir una manifestació pacífica on no hi havia només ocupes sinó més gent i gent del barri la decisió va ser encertada. (Tampoc no devia ser una actuació tan "suau" quan ha  aixecat les crítiques dels veïns de Can Ricart).

Tercer, perquè crec que s’equivoca en voler fer del cas generalització. La gent que té propietats s’ha de sentir certament protegida, i sobretot protegida d’ocupacions arbitràries, violentes i anti-socials. Però sap Artur Mas o sinó hauria de saber-ho, que Can Ricart és un cas especial que compta amb el suport d’una Plataforma veïnal i de l’Associació de Veïns del Poble Nou que ha mostrat la seva solidaritat amb l’acció.

I és que parlant de protegir la gent,

Potser cal protegir també els veïns d’una especulació que els fa fóra de les seves cases i del seu barri d’una manera arbitrària i salvatge (no conec el cas del Poble Nou però conec bé el mobing immobiliari del Raval)

Perquè cal protegir també els veïns d’una especulació que vol construir tot el sòl que sigui construïble sense tenir en compte sòl per a equipaments, per a zones verdes..

Perquè cal protegir el dret i la possibilitat a tenir equipaments públics que permetin la realització d’activitats artístiques, culturals, lúdiques que no estan en els circuits "oficials". I el circ, certament és una d’aquestes activitats.

Crec que una condemna de l’ocupació com a mètode però acompanyada d’un desig de recerca pacífica i dialogada de solucions (en altres ocupacions no hi ha interlocutors però a Can Ricart si que n’hi ha!!) hauria estat una decisió més encertada per part de CiU. No és una qüestió de governs progres tous versus oposicions conservadors d’idees clares "que protegeixen a la gent", sinó d’un barri i d’una gent que té problemes per culpa del descontrol d’una avarícia immobiliària que ho està embrutant tot.