El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Divendres Sant, revetlla de Sant Jordi. Primeres hores d’una tarda de plom. Arribem cansats, però contents, per una passejada que, tot tornant-nos més joves encara, ens ha fet creuar la carena del Tibidabo, per agermanar el Baixador de Vallvidrera amb al Passeig de Sant Joan. Lluminosa jornada, amb un xic de vent i un polsim d’aigua, boscos i ocells, i, de Mossèn Cinto, l’ànima.

Ara, després de dinar, contemplo la pau del descans de la meva companya de vida, seduïda pel gran Morfeu. I, atrapat per Sant Jordi, em deixo envolar per les ales del drac i, damunt la bella bèstia, em trobo immers en el jorn de demà.

La Rambla és farcida de llibres, de llibres i de roses, de roses i de
llibres que ballen aquell ball tan català. Em retrobo amb els treballs
compromesos de partits minoritaris i sindicats de temps reculats. I ben
a prop d’aquestes, aquella parada de sempre on els volums van de teatre o
de refranys ben catalans. Arreu, les últimes novetats apleguen la gent
normal i amb, un xic de tendresa, fullejo un recull de poemes, de
poemes ben travats. I és que, lletraferit de mena, tots els escrits em
criden i se’m fa difícil triar. Amb les roses tot m’és més fàcil. Una de
vermella i amorosa, una de blanca i lluminosa i, entremig de les dues,
l’espiga de blat, símbol del treball més preuat.

Records d’infantesa, de mil llibres regalats i de roses que espinaven
un cor que, per massa enamoradís, no trobava on niar. I el niu em portà
a Sevilla, on de Feria vaig baixar. Era la primera vegada, era l’any
passat. En recordo una jornada on, de roses, no en trobava i de llibres,
gairebé cap. Finalment, en un súper dels més barats, la xicota em va regalar
una d’aquelles històries que, en temps dels nostres avis, la gana feien
oblidar. El seu autor, l’Estefania, i el llibret de l’Oest llunyà. Fins
i tot, en aquelles terres, el Sant Jordi més festiu,
vaig poder-lo també viure, agermanat amb la Feria d’Abril. I recordo amb
enyorança, aquell bon plat de cargols. I una trucada lluminosa que em
va fer feliç de cop. Fou un company del Centre, l’Excursionista de
Taradell, qui em donà la bona nova d’un premi que em feien present. Un
relat del Costabona i les aventures que hi vaig passar acabava de guanyar el 100cims.

Demà viuré un Sant Jordi, i el viuré, de nou, al Raval. Però segur
que recordo aquell altre que vaig viure entre vestits de gitana i
clavells enmig del cap.