Un llac segur i prop de casa
Deixa un comentariVam acabar el mes de juny amb una setmana de Sant Joan a la terra promesa, a la vila d’infantesa, al Taradell estimat.
Dissabte al vespre vam tornar a l’arcana construcció que ofereix privilegiades vistes sobre uns cims que, per urbanitzats, han perdut el reverencial respecte dels diminuts humans.
Per a mi, el Tibidabo és un invent modern, una manera de perdre el respecte al vell Puig de l?Àliga, veritable rei vora mar, preludi del Montseny i de les nevades cúspides del Pirineu alçat.
El Puig de l?Àliga té una cadena de peons que, en forma de turons, l?anuncien. Turons enjardinats per l?esperit noucentista d?una ciutat poruga de la natura que batega sota capes de ciment, maons i urbanitat.
En un d?aquests turons, esventrat per la voràgine urbanística, hom va tenir la bona pensada de cauteritzar la ferida feta amb un Parc de dimensions correctes i gaudir joliu del veïnat barceloní.
El Parc, conegut pel nom de la creueta que encimbella el Turó d?en Falcó – quin nom més bell! Aroma de mas d?un passat perdut que només resta en les ments dels frikis il·lustrats de la ciutat dels prodigis -. Cm deia, el Parc té una joia d?estiu, una joia humida i planet, un llac de poca fondària on petits i grans poden remullar-se ciutat endins amb la calma de qui va a lloure pausadament.
Com deia doncs, vam tornar dissabte al vespre i diumenge, després d?un matí de voltes per la Vila, vam apropar-nos al joiós indret que s?amaga rere el concorregut Turó d?en Móra, aquell que Gaudí va engalanar amb trencadissos i natures de roca.
Allà, vam xalar i gaudir de les aigües netes i polides del llac d’en Chillida. I com reia la baldufona en trobar-se de nou dins l?aigua! I com xalava en la combinació seca i molla d?aquest indret. Ara, al tobogan. Ara a l?aigua. Ara al gronxador. Ara a la gespa.
Indret idíl·lic dins natura urbana. Aprofitament sublim de la queixalada dels urbans!