El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A l’altra banda de la carena per on diuen que ha de passar la línia de molt alta tensió, hi ha un món que parla d’un temps millor. Només cal parar atenció i veure els senyals deixats en aquest lloc per la mà de l’home per veure que el Bosc d’en Masó era un país ric i estimat. Després de sorprendre’m la munió de camins de carro coberts de brolla i mig perduts, ho he comentat a casa. Confirmat: He estat en un indret d’aplec dels veïns de la zona: carboners, boscaters, boletaires, … un aiguabarreig de gent que aprofitava tot allò que el bosc li donava.
Can Moreu encara desprén la fortor de fem d’ovella i conserva el riure gamarús del seu granellut pastor, tot i que tant sols en resten les parets i una mica de pedrís de l’era.

Si es para bé l’orella encara es pot sentir l’esclafit del pedrenyal i la ferum de la pólvora dels trabucs de les partides de la primera carlinada. Si s’és despert per a capir el passat, les veus de trabucaires, sometents i mossos d’esquadra s’escolen endins de la raó i emborratxen el vianant. A la part més alta del bosc, encara hi ha un indret on escoltar renecs dels traginers emprenyats per la feinada de frenar el carro al capdamunt de la baixada. Les roderes encara hi són marcades i hi ha una creu de pedra i tot.

Ahir, vaig tenir la sort d’anar a a explorar aquest món. Anar-lo a explorar i documentar-lo per a dues de les entitats culturals més dinàmiques de Taradell: I és que La Comissió dels Tonis, els pagesos que cada cop la fan més grossa pel gener, enguany té la intenció de presentar la Ruta d’en Toca-sons. I no ho fan sols, sinó que es recolzen en l’entitat que els fa la contradansa a l’estiu, la Comissió de la Festa d’en Toca-sons.

Uns i altres semblen haver-se congriat per a teixir un pont que uneixi les dues locomotores festives i turístiques del municipi: La Festa dels Tonis de Taradell i la Festa d’en Toca-sons, el bandoler de Taradell.

Jo, modestament, els cedeixo les meves cames i la meva curiositat de cercador de camins i caminois per a teixir-los un pont que, de fet, és un camí que, de fet, és una ruta que es vol hàbil per a excursionistes i cavallers.

La idea de la ruta és unir alguns episodis de la història d’aquestes contrades, episodis succeïts al pont d’en Gatus, a can Moreu i la bauma dels trabucaires, al pedró dels mossos d’Esquadra, a la fossa d’en Toca-sons, a Creu de Pedra o en tants d’altres raconets de la capçalera del Gurri i el Bosc d’en Masó.

Quina manera més vella de cloure l’any gregorià! Descobrint les traces dels vells camins coberts per la brolla i les mates, prendre el pols a un terreny que, ara, és solitari; però que fou un niu de vida boscana. Hi ha tants i tants camins en aquest sector que sembla impossible que totes aquestes vides s’hagin fos al ràpid trànsit de la carretera que uneix Taradell amb Seva.

Tant de bó, d’aquestes exploracions i documentacions en surti alguna proposta que torni a omplir de vida aquestes terres tant viscudes i estimades com deixades i abandonades a dia d’avui.