El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Diumenge, el darrer diumenge d’abril, el Roses visita el camp de La Roureda de Taradell. El Taradell ha fet una d’aquelles campanyes impressionants, màgiques, d’aquelles que agrada seguir per l’emoció de saber-se al capdavant de la classificació i ben a punt de pujar de categoria. Avui hi volia anar, però després de comprar pa i voltar una mica el poble m’he tornat a enmadrir i sóc a casa. Sóc a casa, escoltant el partit per Ràdio Taradell, la nostra emissora municipal.

El Taradell és segon i els locutors habituals, encapçalats per la Laia Miralpeix, fan comptes del que resta per pujar de categoria. Quedarem segons, el primer lloc és lluny i els de darrera ens apreten amb força, però quedarem segons. Ens quedarem jugant la Copa Catalunya i promocionant per pujar de categoria. Però, renoi, quina temporada.

Recordo quan, amb 6 ó 7 anys, l’avi em portava a futbol a Taradell. Després hi vaig jugar a Barcelona, a l’escola, al barri. I vulguis o no vulguis, tants anys de futbol te’n fan ser un seguidor. Un seguidor moderat, senyorial, d’aquells que no s’inmuten gaire, no criden. Si tingués diners suposo que seria un d’aquells aficionats de llotja i cigar. Bé, això és ara perquè…

Carai! Els del Roses han salvat un gol d’en Jordi Moretó quan ja entrava! No. Si encara empatarem, avui!

Bé, el que deia. Ara sóc ben poc radical, però sempre he recordat les batucades a les Rambles de Barcelona de la torcida brasilenya l’any del Naranjitu, els paquets de Fortuna en les mans de la culerada durant la celebració de la victòria de Basilea. Amb 22 anys vaig arribar a casa cap a les 7 del matí després d’una nit de celebracions per la primera Copa d’Europa del Barça. Barça i Taradell. Taradell i Barça. De quin equip vaig veure el primer partit? Va ser el Barça per la tele? Va ser el Taradell a La Roureda?

Escoltant el futbol els records se m’acumulen. Recordo els moments amargs de l’equip de l’esco…

Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool d’en Moretó! Goooooooooooooooooool del Taradell!. Oéoéoéoé oé oé. 1 a 0. Ja guanyem!

Veus ara ja no els recordo els moments foscos del cole. Recordo un partit del Taradell i l’avi amb el Correo Catalán sota el braç. Recordo una espectacular aturada del porter del Taradell. No recordo contra qui jugava aquell dia. Avui juga contra el Roses. L’equip del poble dels calamars i les sípies del pare.

De petit, em feia alineacions d’equips de futbol, els ordenava damunt del paper, feia estadístiques dels partits. I ho feia de ben petit, eh! El temps em passava volant, tirant d’imaginació les hores pasen tant ràpid!

Fins i tot, m’havia arribat a inventar partits: El Taradell contra la selecció alemana del 74, el Barça contra el Colo-Colo, el… Suposo que deus saber qui guanyava sempre, no? Partits i més partits, campionats i més campionats escrits en trosos de paper, radiats en la meva imaginació infantívola. Amb un boli i un paper era capaç de fer del Taradell el campió d’un Mundial. Fer números, tàctiques, estrategia, estadístiques. Imaginar pasades increïbles, la plàstica d’una rematada de cap i l’estirada d’un porter. Posar l’emoció de la pilota, dels tres pals, de… Deixar-ho tot en un bocí de paper, en un foli rebellit. Quants d’aquests papers encara deuen descansar a la vella calaixera del pis de l’àvia, allà, al carrer de Sant Sebastià?

A Taradell el futbol sempre ha estat força proper a l’esglèsia. De fet, el primer camp amb cara i ulls va ser l’Esbarjo Festiu, el camp de la Rectoria. Era l’any 1916 i encara no hi havia, crec, un equip de futbol al poble. Després va arribar el Genisenc, C.F.

Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool d’en Serrabasa! Gooooooooooooooooooooooooooooooool d’en Taradell. Minut 38. 2 a 0. Això ja està coll avall.

El Taradell segueix jugant i Ràdio Taradell segueix amb la retransmissió del partit. Ja et diré com ha acabat això, vaig a fer-me el dinar que començo a tenir gana, tu!