Sibaritisme d’aniversari
Deixa un comentariHan passat quatre dies des d’aquella jornada, però encara en tinc memòria fidedigna. Un servidor assolia la increïble i màgica xifra de 44 anys sobre aquest planeta. Si més no, en la forma humana actual. I la fita bé valia una celebració.
Després de la feina, la intimitat d’un vehicle, amb l’amor de ma vida al volant, em va deixar a les portes del Super Star Center, privilegiat temple on la musculatura es relaxa i les tensions es tornen fum.
En els anys i panys d’esforç físic i muntanya mai havia pensat en un reparador massatge d’esquena i cames en un ambient pacificat per l’aigua, les ombres i una música suau, dolça i tendre.
Aquest cop, el primer dels regals d’aniversari, em va fer sortir levitant pels carrers de Barcelona. Mans expertes en un cos castigat que encara serva les traces de senders, camins i pendents alçades.
En arribar a casa, se’m llança la baldufa al damunt i la sento més lleugera que mai. Levitem doncs tots dos passadís amunt, passadís avall i, d’imprevist, una barra d’exquisit gelat apareix en mans de la Sireneta del Sud i seguim el ritual de les espelmes.
Que demani un desig! Que demani un desig!
Amb el cos reposat i l’ànima joliua, tornem a la intimitat del vehicle que esdevé màquina del temps que, tot circulant per Barcelona, defuig els carrers i s’eleva, de nou en levitació eterna, cap al cim fundador de la capital catalana. Montjuïc, pàtria de la Laie, ens rep al capvespre amb ses esportives construccions, avui adormides.
Allà, la màquina del temps s’atura al 1970. El Xalet ara és restaurant, però me l’imagino com a espai per al relax dels esportistes que són a punt de llançar-se a les aigües de les Piscines Bernat Picornell.
El Xalet de Montjuïc és un lloc no apte per a butxaques obreres com les nostres, però, mancats de sopars i trobades, ens elevem al nivell dels déus i ens mirem Barcelona des de l’aire tot engreixant, com San Sovi, les carns amb bones menges.
A un lletraferit com jo, l’espai se li bada farcit d’escriptors llatinoamericans d’aquells que feien corda amb les notables esquerres de Sant Gervasi. I és que, la decoració i l’ambient del Xalet, desprenen l’aroma gauche divine que, tres dies després, es manifestarà electoralment però mudant un socialisme perdut per un republicanisme que torna a ser veu i pal de paller de les divines esquerres catalanes, Maragalls inclosos. Nosaltres, al cim del xalet, prenem un compromís per la terra, les persones, la llibertat i, si es vol, contra el feixisme.