El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avant-matx:
Assegut al Collins, em llepava les ferides del cop de sang a les portes de l’Aimé Giral.

Per què tant poques entrades pels clubs i tantes per l’organització? Per què s’entesten en treure color a les grades per encabir-hi joïes i cares llargues? Cal una reflexió seriosa i no és pas per mi, sinó per la gent d’un equip que, en proporció d’afeccionats, vindria a ser el Barça del rugbi europeu. Només 10.000 entrades d’un camp de més de 50.000 places? On s’és vist això? Per què aquest insult als sentiments i al color a la graderia?

Primer temps:
El Collins
va ser una festa, ja que el 33 va retransmetre el partit amb la boca petita
(analògic i sense avisar). Malgrat tot, el rugbi es va escolar a les
llars catalanes i va anar un xic més enllà dels que tenim el cor ovalat.

Una primera part, ruda i endropada, amb una USAP
adormida que, mica en mica, va anar donant mostres d’allò que sap fer,
i molt bé per cert. El joc ràpid, el seny i la rauxa, el cor i el talent intel·ligent va acabar de donar l’esperada Fusta Final al club català.

Si ahir Perpinyà va ser una festa; aquest vespre el Castellet, on encara n’hi deu haver algun d’adormit, serà un espectacle. I és que, a quarts de vuit de la vesprada, arriba l’esquadra que ha conquerit París. Un París agenollat als peus d’una joveníssima llegenda local: Jerome Porical, el noi de Pesillà.

I és que encara recordo aquell partit de Nadal. L’USAP s’enfrontava al Castres en el darrer matx de l’any a l’Aimé Giral. Era el debut en lliga de Dan Carter. I naltros erem allà!!!

Però, en Dan no va acabar d’arrencar amb la força que l’esperàvem: Potser el jet lag, potser la tramuntana, potser… Al minut 53, el mig d’obertura all black era substituït per un jove darrere de la cantera de l’USAP. El seu nom: Jerome, Jerome Porical.

I en Jerome va fer un recital de joc: xuts a pals amb excel·lent encert, inici i final d’un assaig imperdible, recuperacions de somni, … De fet, aquell dia va girar el partit i va començar a caminar la llegenda del noi de Pesillà.

Una llegenda que també va patir l’Stade Française en pròpia carn. Ja que va ser el noi de Pesillà de la Ribera, qui, amb la seva modestia habitual, va trencar el partit i va conduir el quinze català a les portes del Planxot que acabem de guanyar!

Eps! Sense desmerèixer un col·lectiu de veritables sang i or parits pel planter català. Gent com Nicolas Mas, el gran capità!; David Marty, un llucet de 90 quilos; o Guilhem Guirado, el ferreny taloner ceretà, per posar tres notables exemples ben vius en aquesta divinal temporada:

Segon temps:
Però més enllà del joc, sempre hi ha la llegenda. La llegenda dels Porical.

Una llegenda que s’endinsa en els mateixos orígens dels arlequins de Perpinyà. I és que Porical no és un cognom desconegut en la “reraguarda” catalana.

L’avi d’en Jerome, en Paul Porical, va ser darrere de l’USAP
abans de la segona guerra mundial, va jugar set finals del campionat de
França, tot i que només en va guanyar una, la del 1938 contra el Biarritz.

Son pare, Gerome, també va ser darrere dels de Perpinyà, tot i que, en aquest cas, es va quedar a les portes de la victòria en la final del 77. L’any en què moria Paul Porical a Perpinyà.

Fou llavors quan el jove Jerome li va prometre el campionat a son pare o al seu avi en el llit final?

Seria bonica la història, però en Jerome encara trigaria vuit anys a néixer! (:-D)

En qualsevol cas, segur que la nissaga Porical, el seu compromís de
sang i or, la victoriosa experiència de l’avi i la desfeta del pare en
les mateixes circumstàncies, hi tenen alguna cosa a veure en tot plegat.

Sigui com sigui, avui podem dir:

Hume, Porical i Marty ja sou història viva de l’esport català!
L’USAP ens ha tornat el Planxot!!
Gràcies Barça!!! Gràcies USAP!!!
Gràcies Pep!!!! Gràcies Porical!!!!

TERCER TEMPS:
1.- Els nens es van menjar els diners, quan l’UNICEF blau-grana va guanyar l’AIG d’en Cristiano.

2.- Els pagesos s’han menjat els cotxes, quan el modest Groupe Frayssinet ha guanyat els Michelin – Renault de Clermont.

3.- Catalunya, 3 (copa, lliga i… planxot!) – Espanya/França, 0

Tota una lliçó d’humil esforç ple de sang i or, de rauxa i seny, de catalana universalitat.