El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A peus d’un volcà, hi ha casa meva.
A peus d’un volcà que vora la mar es fa.

El llevant, quan bufa,
aireja l’estança
i ompla de gaubança
mon tendre cor joliu.

Improviso dins la foguera
d’un estiu roent que’l son altera
i obra les portes de l’ardent infern.

Sucats en fresques aigües cristallines
vivim l’anarquia de cossos despullats.

Foraelmón, tot s’enroca i tempesteja
i els herois sovintegen
cabalcant cavalls de paper.

Foragitats del món,
inadaptats per llurs causes,
restem fidels a l’Amor permanent.

Fantasmes fugiu, lleveu-vos les caretes,
mostreu la poteta de llop encabronat.
Que naltros aliens a les vostres causes
seguirem gaudint d’aquest suau airet.