Quan les ombres malastrugues
Deixa un comentariQuan les ombres malastrugues
sibil·lines i atziagues,
penetren al nostre tros,
les nits s’esfilagarsen
i els somnis et fugen
en mantes de suor.
L’amor, que tot ho accepta,
perboca en la foscor
per encendre una llumeta
que, menuda i distreta,
malda per obrir clarianes
en el dolor.
La febre, però, perdura!
I la tos no vol marxar!
És la flama qui actua
i malda per curar.
Els pares,
un xic maldestres,
pateixen com déus alats
que, llançats de l’Inabastable,
no saben com actuar.
Ai, malastruga ombra!
Ai, pesada pesantor!
Malaltia que perdures,
fot el camp del nostre tros.