Poema de Nadal
Deixa un comentariQuan el fred omple les llars de l’Occident civilitzat,
la calor es fa més present al cor del asilvestrat.
El silenci d’un paisatge nevat,
ajuda a farcir els cors de bondat,
tot i que només sia, de l’any, una mesada,
la gent s’apropa més a la persona estimada.
Fins i tot, el món sembla fer-se xic,
i és quan el pobre pot entaular-se amb el ric.
El brogit d’una ciutat de llums engalanada,
ajuda a farcir els cors de bondat,
tot i que només sia, de l’any, una mesada,
la gent s’apropa més a la persona estimada.
Fins i tot, als indrets càlids, on les distàncies s’allarguen,
el ric s’apropa al pobre per, del pensament, fer-ne obra.
Sigui llum o sigui tenebra,
sigui la terra plana o rodona,
cal celebrar, encara que sia una estona,
aquesta màgica comunió de devocions i pessebre.
per compartir aquest poema amb nosaltres ! Bona nit de Nadal i un millor any 2010!
Bonic poema nadalenc.
és anònim? hehe
una abraçada catalans 🙂
Com pots veure l’he llegit amb retràs, però vull dir-te que m’ha agradat.