Club 7 Cinema

El jurat de L’Œil d’Or, presidit pel cineasta francès Nicolas Philibert i  format per la directora francosenegalesa Dyana Gaye, la directora del festival de Tessalònica Elise Jalladeau, el realitzador quebequès Francis Legault i l’actriu francoiraniana Mina Kavani, ha atorgat el guardó al millor documental d’entre tots els projectats a Canes 2024, amb un ex-aequo:

De Raoul PECK, “Ernest Cole, Lost and Found“ / “Ernest Cole, Photographe”. Producció: França (Velvet Film*). Durada: 1h45. Documental projectat a les Sessions Especials del Festival de Canes. Amb Lakeith Stanfield. Nota sinòptica: Retrat d’Ernest Cole (1940-1990), el primer fotògraf independent negre a Sud-àfrica durant l’era de l’apartheid. Sinopsi: Ernest Cole, un fotògraf sud-africà, va ser el primer a exposar els horrors de l’apartheid al món. El seu llibre ‘House of Bondage’, publicat l’any 1967 quan només tenia 27 anys, el va portar a exiliar-se a Nova York i a Europa la resta de la seva vida, sense trobar mai la seva orientació. Raoul Peck relata els seus vagarejos, els seus turments com a artista i la seva ira diària, davant el silenci o la complicitat del món occidental amb els horrors del règim de l’apartheid. També explica com, l’any 2017, es van descobrir 60.000 negatius de la seva obra a la caixa forta d’un banc suec. Informació: Ernest Cole va ser el primer fotògraf independent negre de Sud-àfrica, les primeres fotografies del qual van posar al descobert les injustícies de l’apartheid per a un públic mundial. Cole es va exiliar als Estats Units, on les seves experiències van quedar lluny de les seves expectatives del somni americà. La recerca de Raoul Peck de l’ànima d’Ernest Cole, aquest gran però ignorat artista, està enclavada en un thriller internacional que recorre els passos de la seva agitació i el llegat de les seves imatges atemporals i poètiques. A través de la lent i la vida de Cole, Peck explora les complexitats i contradiccions de la raça (Mk2).

El director: Raoul Peck és director, guionista i productor. Nascut a Haití, criat al Congo, Estats Units, França i Alemanya, Peck va obtenir un màster en enginyeria econòmica a la Universitat de Berlín i després va estudiar cinema a l’Acadèmia de Cinema i Televisió de Berlín (DFFB). El 1995, va crear la Fundació Forum Eldorado, centrada en el desenvolupament cultural a Haití. Va exercir com a ministre de Cultura d’Haití de 1996 a 1997, després de dos anys com a professor de guió i direcció al programa de postgrau de l’escola d’arts de la NYU Tish. El 2010 va ser nomenat president de La Fémis de París, la prestigiosa escola nacional de cinema francesa. L’any 2001, l’Organització Human Rights Watch li va concedir el premi Irene Diamond a la trajectòria. Peck va fundar Velvet Film l’any 1989, que ara opera als Estats Units, França i Haití, i a través de la qual ha produït o coproduït totes les seves pel·lícules. Va ser membre del jurat del Festival de Cannes 2012, així com membre del jurat de la Berlinale el 2002, així com de Sundance i Tribeca. És un dels cineastes més significatius i prolífics del nostre temps, ricament recompensat pel seu treball històric, polític i artístic. La seva complexa obra inclou pel·lícules com [“L’homme sur les quais”” /] “The Man by the Shore” (Competició, Canes 1993); “Lumumba” (Quinzena dels directors, Canes 2000, HBO); va produir i dirigir “Sometimes in April” per a HBO sobre el genocidi de Ruanda (Competició, Berlinale 2005), “Moloch Tropical” (Toronto i Berlín) i “The Young Karl Marx” (Berlinale 2017). Les seves pel·lícules documentals inclouen: “Lumumba: Death of a Prophet“; “Fatal Assistance” (Berlinale i Hot Docs 2013). La seva darrera pel·lícula documental, “I Am Not Your Negro“, va ser nominada a la millor pel·lícula documental als 89è Premis de l’Acadèmia i ha guanyat el Premi del Públic tant als Festivals Internacionals de Cinema de Toronto com a Berlín, el premi al millor documental de la crítica de LA i el millor documental als BAFTA (Regne Unit) i el Premi Nacional de Cinema francès el César, entre molts altres. (Velvet Film). Pel·lícules de Raoul Peck disponibles a FilminCat i a Filmin. | VI: Mk2. DE: Avalon. DF: Condor Films*. EF: 25.12.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Motivació del jurat: Una pel·lícula que recorre el viatge d’un jove fotògraf sud-africà des de l’època de l’apartheid. El 1967, quan només tenia 27 anys, Ernest Cole va publicar un llibre sobre els horrors del règim del seu país, la publicació del qual el va obligar a exiliar-se als Estats Units i a Europa, sense ell mai no pogués tornar al seu país natal. A partir d’uns quants testimonis, però encara més, de les paraules de l’artista i de l’extraordinària obra fotogràfica recentment trobada en un banc suec, el cineasta relata les errades d’aquest artista fràgil i rebel, la solitud i la desesperació que lentament van consumir-lo fins al punt de fer-lo abandonar de mica en mica la fotografia. Aquest tràgic destí i la manera com se’ns explica amb les imatges i les paraules del mateix Ernest Cole, ens ha sorprès.

De Nada RIYADH i Ayman EL AMIR, “The Brink of Dreams” / “Les Filles du Nil” / “Rafaat einy Il sama”. Producció: Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudí. Durada: 1h42. Guió: Ayman El Amir, Nada Riyadh. Documental. Amb Majda Masoud, Haidi Sameh , Monika Youssef. Sinopsi: En un poble del sud d’Egipte, una colla de noies es rebel·la formant una companyia de teatre de carrer. Somiant convertir-se en actrius, ballarines i cantants, desafien les seves famílies coptes i els residents locals amb les seves actuacions atrevides. Filmada durant 4 anys, la pel·lícula segueix el viatge d’aquestes noies que esdevenen dones. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula de la directora egípcia Nada Riyadh i el director egipci Ayman El Amir, fascinant documental sobre un grup de dones artistes decidides a viure els seus somnis i desitjos sense el consentiment dels homes. El caràcter d’aquestes dones rebels es reflecteix de la manera més bonica en aquesta pel·lícula autèntica i dinàmica que gaudeix d’una forma lliure i estimulant.

Directors: Nada Riyadh (nascuda el 25 de novembre de 1987 a Egipte). El seu primer llargmetratge documental, “Happily Ever After“, que va codirigir amb Ayman El Amir, va tenir la seva estrena mundial a l’IDFA el 2016. El seu curtmetratge de ficció,”Fakh” / “The Trap” [2019], es presentà a competició a la Setmana de la Crítica de Canes el 2019. Participa en nombrosos programes internacionals, com ara la ‘Fabrique del Festival de Cannes’, el taller Next Step de la Setmana de la Crítica, Berlinale Talents, American Film Showcase i Film Independent. Ayman El Amir (nascut el 7 de desembre de 1981 al Iemen). Director egipci. Recentment, va dirigir un llargmetratge documental amb Nada Riyadh, “Happily Ever After“, estrenat a IDFA, i va produir el curtmetratge de ficció “Fakh” / “The Trap” [2019]. Treballa com a consultor de guionistes en nombrosos laboratoris i programes com el TorinoFilmLab, el Doha Film Institute, els Ateliers de l’Atlas du Festival de Marrakech, la DW Academy i el Full CircleLab. | VI: The Party Film Sales. DF: Dulac Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Motivació del jurat: El segon ens porta a un poble copte del sud d’Egipte, seguint els passos d’un petit grup de noies joves que es rebel·len formant un grup de teatre de carrer. Somiant convertir-se en actrius, ballarines o cantants, intenten trobar el seu lloc, desafiant les seves famílies i les tradicions patriarcals del seu país. Una pel·lícula a la vegada senzilla i lluminosa, una pel·lícula quasi “casual”, que ens permet veure en la seva complexitat la lluita que protagonitzen per conquerir la seva llibertat i les turbulències que aquesta lluita provoca al seu voltant.

FOTO DE L’APUNT: “Ernest Cole, Lost and Found“, de Raoul Peck

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!