Club 7 Cinema

El Festival de Canes té un problema amb el cinema documental. Tot i que l’any passat el va reintroduir a la Competició, normalment el decanta a la secció Sessions Especials, que no gosa anomenar ‘Documentals’ i a la qual hi afegeix també alguna altra mena de films, que no sap on col·locar, com ha estat enguany el cas de la ficció de base real  “Le fil”, de Daniel Auteuil, o d’un parell de pel·lícules d’animació. Fins i tot, el Festival va auspiciar la creació d’un premi dedicat específicament al cinema documental -projectat, això sí, a totes les seccions del certamen i al qual conviden a participar-hi els documentals programats a la Quinzena dels Cineastes i a la Setmana de la Crítica-; un guardó que té el seu jurat específic, del qual, si cal el mateix delegat general del certamen, Thierry Frémaux, en parla en presentar la Selecció Oficial, però que NO es lliura a la Gala del palmarés ni forma part de la llista oficial de premis del Festival. El guardó en qüestió es diu L’Oeil d’Or. El van crear el 2015 el Festival i la SCAM i està dotat amb 5.000€. El divendres 24 de maig, a les 14.30h, al Salon Ambassadeurs del Palau dels Festivals, haurà tingut lloc el lliurament d’aquest guardó. Són 22 els documentals que aquest 2024 opten a L’Œil d’or. I el jurat està presidit enguany pel cineasta francès Nicolas Philibert i està format per la directora francosenegalesa Dyana Gaye, la directora del festival de Tessalònica Elise Jalladeau, el realitzador quebequès Francis Legault i l’actriu francoiraniana Mina Kavani.

Des de 1974 (ara fa 50 anys!) el Jurat Ecumènic ha estat convidat pel Festival de Canes per a atorgar un premi a una pel·lícula de la Competició oficial. SIGNIS i INTERFILM nomenen un jurat ecumènic format per sis membres, de cultures i països diferents. Aquests jurats, renovats cada any, són competents en l’àmbit del cinema com a periodistes, crítics, teòlegs, investigadors, docents… Són membres d’una de les Esglésies cristianes i són oberts al diàleg interreligiós. Es reuneixen en diverses ocasions durant el Festival, analitzen, comenten les pel·lícules i deliberen amb total independència. El Jurat Ecumènic ofereix una mirada particular a les pel·lícules. Distingeix obres amb qualitats alhora artístiques i humanes o espirituals que sondegen la profunditat de l’ànima i la complexitat del món, que destaquen llum de valors com la justícia, la dignitat humana, el respecte al medi ambient, la pau, la solidaritat, reconciliació… valors de l’Evangeli àmpliament compartits en totes les cultures. En les seves decisions, el Jurat l’organització ecumènica demostra una gran obertura cap a la diversitat cultural, social o religiosa. En acabar el Festival, durant un acte oficial, el Jurat lliura el seu premi amb la presència de convidats, periodistes i participants. directors premiats. Des de 1974, el Jurat Ecumènic ha atorgat 51 premis i 59 mencions especials. El Jurat Ecumènic d’aquesta 77a edició del Festival de Canes està presidit per Julienne Munyaneza (Ruanda/Anglaterra) -professional dels mitjans i de la comunicació, ha treballat en l’àmbit del desenvolupament internacional, els drets dels infants i la lluita contra la pobresa. Màster en comunicació/ política dels media de la City University de Londres, va estudiar comunicació social i desenvolupament al Daystar University College, Nairobi (Kenya). Durant més de quinze anys, va exercir de coordinadora regional per a Àfrica i Orient Mitjà, i Gestor de programes per al VIH/SIDA, la pobresa i ecumenisme dins del WACC. A més, va ocupar el càrrec de directora de comunicació per a les esglésies protestants de Ruanda, també treballant amb el govern de Ruanda i diverses ONG- i l’acompanyaran Pierre-Alain Lods (França) -llicenciat a l’École Nationale Supérieure Louis-Lumière, va treballar al cinema durant quinze anys com a operador de càmera. Director de curtmetratges (13 premis / 39 seleccions), un documental per a Canal + i pel·lícules institucionals,també ha escrit guions de llargmetratges i actualment està buscant finançament per a la producció d’una sèrie-; Johanna Haberer (Alemanya) -teòloga i periodista, va exercir com a professora de religió i mitjans de comunicació a la Universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen fins al setembre 2022. Va ser la responsable dels afers audiovisuals del Consell de l’Església Protestant d’Alemanya. Com a editora, va supervisar la publicació de nombrosos treballs sobre qüestions ètiques relacionades amb els mitjans de comunicació des del punt de vista teològic. És membre del Consell d’Ètica del govern de Baviera, del Consell de Radiodifusió de la Central de Baviera per al nou mitjans de comunicació i coeditora de diverses revistes de consum. També col·labora en el setmanari alemany “DIE ZEIT” i forma part de diversos jurats en la matèria mitjans de comunicació. Des del 2009, dirigeix ​​amb èxit el programa de màster “Media-Ethics- Religió”-; Edgar Octavio Rubio Hernandez (Mèxic) -és el responsable de comunicació del Diàleg Nacional per la Pau de Mèxic i antic responsable de comunicació de SIGNIS, l’Associació catòlica mundial per construir una cultura de pau a través dels mitjans de comunicació. Llicenciat per la Universitat de Loyola, imparteix docència des de l’any 2001 en els àmbits del cinema, producció i disseny de guions multimèdia. Va participar regularment en conferències a Mèxic, Itàlia, Equador, Colòmbia i a Cuba. També és productor i director de curtmetratges i documentals. Ha estat membre de jurats SIGNIS o ecumènics dels principals festivals de cinema i televisió arreu del món (Venècia, Berlín, Locarno…)-; Magali Van Reeth (França) -periodista cinematogràfica de SIGNIS, membre de Fipresci i de l’oficina del Sindicat de periodistes de cinema (França) des de l’any 2000, n’és la secretària. Directora General de SIGNIS França (2006-2017), Presidenta de SIGNIS Europa (2013-2017) i responsable del Cinema Desk de SIGNIS Monde (2017-2023). Anima els retirs de cinema per als jesuïtes de la Provença des del 2017. Ha estat jurat de nombrosos festivals (Karlovy Vary, Berlín, Locarno, Canes, Amiens, Tolosa, Erevan, Teheran, Venècia…)- i Alexander Bothe (Alemanya) -teòleg catòlic i especialista en cinema, investigador associat en teologia sistemàtica a la universitat, centra el seu treball en el diàleg amb la cultura i cinema. Des de l’any 2013 ocupa el càrrec de cap de la conselleria de joventut dins la Conferència Episcopal Alemanya encarregada de desenvolupar la reflexió sobre els vincles entre la litúrgia i l’educació cultural amb especial atenció al cinema, art, espiritualitat i mitjans de comunicació. Va dirigir la gestió de grans projectes projectes pastorals internacionals en estreta col·laboració amb el Vaticà. Des del 2019, és també responsable de la imatge en moviment, el cinema, els jocs i l’ètica dels mitjans dins de la Conferència Episcopal Alemanya. En aquesta qualitat, dirigeix ​​la Comissió Directora de Cinema Catòlic per a Alemanya, lluitant per promoure una ètica i espiritualitat en la creació i distribució de mitjans visuals. Forma part del Consell de SIGNIS Europe i ha participat en diversos jurats de festivals-.

Els premis FIPRESCI de la Crítica Internacional es lliuren a un film de la Competició, un altre a una pel·lícula d’Un Certain Regard i encara un tercer a un títol de la Quinzena dels Cineastes o de la Setmana de la Crítica, per a promoure l’art cinematogràfic i fomentar el cinema nou i jove. El crític brasiler Marcelo Janot n’encapçala el jurat com a president. Membres: Barbara Gasser (Àustria), Chih-Yuan Liang (França), Laura Pertuy, (França), Max Oliver Borg (Suïssa), Sadia Khalid (Bangla Desh), Patrick Fey (Alemanya), Hossein Eidizadeh (Iran), Han Tien (Taiwan).

La Queer Palm premia cada any un curtmetratge i un llargmetratge projectats als Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes o la Setmana de la Crítica que toquin temàtiques o tinguin personatges LGBT+, feministes o que qüestionin les normes de gènere. És a dir, es tracta del guardó ‘gender’ tot ben embolicat. El president del Jurat de la Queer Palm 202 és el cineasta belga Lukas Dhont.Podem consultar els membres del jurat i els films que aspiren a aquest premi, del tot ‘no-oficial’, aquí: Films per la Queer Palm i el Jurat.

La Palm Dog destaca el millor gos (viu o animat) aparegut en un film projectat durant el Festival de Canes, en qualsevol secció oficial o paral·lela i és una mena de broma que, de mica en mica, ha anat fent forat i se celebra cada any.

FOTO DE L’APUNT: “Ernest Cole, Lost and Found“ / “Ernest Cole, Photographe”, de Raoul Peck

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!