El Cau de l'Ós Bru de Taradell

De fet, em volia disfressar de Guàrdia Civil, però, quan ja era a punt de posar-me el tricorni, he recordat que no havia demanat l’autorització prèvia pertinent i, com que sóc una persona d’ordre, he decidit canviar de muda i afaiçonar-me d’historiador carnavalesc del Cau de l’Ós Bru i els seus deu anys d’història o, per a ser més precisos, nou anys de carnestoltes més o menys celebrats.

Dels nou carnestoltes n’he seleccionat 4 entrades. I aquestes són les que mostro com a evolució històrica combinada d’un ós bru que transita, com un orat, per la senda de la vitalitat.

9 de febrer de 2005 – Giragonses de carnestoltes
La visió d’un ós amb ulleres que, cercant cercant, va a petar a Prats de Molló i en surt amb les barbes afaitades.

20 de febrer de 2009 – Avui que som de carnestoltes…
Quatre anys després de la feta de l’ós, aprofitava el carnestoltes per a disfressar-me de ninja i ensumar les vergonyes de Don Leopoldo, el gurú del pueblo.

17 de febrer de 2010 – He navegat per mars de tempestes
I en devia sortir escaldat, ja que un any més tard, era navegant sota els efluvis del gluwein per la Barbarossaplatz i els seus voltants, vestit de filibuster sota capes de neu i fred.

20 de febrer de 2012 – Mouchos, coruchas, sapos e bruxas
La feina d’historiador acaba fa dos anys quan, en un pis elevat del gracienc Passatge d’Alió, es reunia un grup dispers i divers d’éssers fantàstics per fer un conxuro compartit al servei de la Reina de Gitania.

En conclusió, els carnestoltes de l’ós l’han fet mudar, en tan sols deu anys de vida, de l’ós mandrós recent sortit de la hivernació a l’ésser fantàstic i mitològic que fa conjurs a la gallega en un catau de la ciutat dels prodigis.