Muntanyes que m’esculpireu
Deixa un comentariMuntanyes que m’esculpireu
i m’afaiçonàreu tal com sóc.
Cims altius, dolces vivències
d’un temps que em fèu millor.
Jo us presento, aquest dissabte,
l’excels fruit de vostra llavor:
És menuda i riallera
com una joliua riera
sorgida entre les pedres
del vostre front carnós.
Canteu goges, dones d’aigua!
Obriu els pètals pastorívoles flors!
I que la brama corri i arribi
al Costabona i al Canigó.
Xiuxiuegeu com ocells perennes
Oh, Puigmal! Coll de Noufonts!
I que ho celebri el Costabona
i fins la Pica del Canigó!
Encara recordo les esquerdes d’en Rotja i el Plà Guillem!
Atentament