El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Un pirata invisible seu en una taula de fusta dins d’un vaixell de paper. El pirata maleeix la seva sort per la pèrdua d’un tresor, del seu gran tresor. Dubtós d’ell i de tot el que l’envolta nota la ment anul·lada per un sentiment d’amor. En silenci recita:

Incapaç de seduir
però amb molt de cor
per estimar
torno a naufragar
en les mars d’un altre oblit

La guitarra del salvatge indígena mostra la seva frustració. Inadaptat al món que l’envolta destil·la sons des de l’estómac de les passions, els passa pel sedàs del cor, però no aconsegueix que li arribin al cervell. Parla amb el cor a la mà, amb les vísceres sortint-li per la seva porosa expressivitat brutal. Pur instint humà: personal, passional, veritable.

El pirata invisible i el salvatge indígena no poden deixar d’estimar d’una manera primària, inconscient, visceral. L’expressió del cor no passa per la ment, simplement l’anul·la. El neguit d’amor els surt sempre amb força bestial. No en saben més. Estimen i la ment és incapaç de seguir aquest amor irracional. El cervell genera confusió. Les presses són males conselleres, però no saben fer-ho d’altra manera. Estimar a l’estil del pirata i el salvatge, a cops de guitarra estrident i veu potent.

Em cremaré si toco el sol,
de cop, al vol?
Seré veraç, sí,
t’escullo a tu per a mi?

És això amor, nena,
o és confusió?

Oh, a la meva ment hi ha barreja, girant i girant
hi ha d’haver tots aquests colors sense noms,
sense sons?
El meu cor crema, però
oh! la meva ment resta freda com el glaç

És això amor, nena,
o és confusió?

Oh, el meu cap bat
girant i girant i girant
Sempre hi ha d’haver aquests colors?

Lletra: Jimi Hendrix
Traducció: Lluís Mauri Sellés