#Lletres de #Barcelona – La torre Agbar de Jean Nouvel modifica el skyline de la ciutat!
Deixa un comentari“Escriure és un acte desesperat de comunicació que no sempre arriba a bon port” a “Flashback, feedback & forward” de Philipp Engel, Odio Barcelona. Ed. Melusina, 2008
Entrar en una biblioteca pública com la de Nou Barris és perillós. Hom hi entra a relaxar-se un xic amb la lectura de Machado i en surt amb dues piranyes literàries que, saltant d’una gòndola dedicada a Barcelona, s’arrapen amb les dents al paner intel·lectual d’un servidor: Per Déu, quin mal!
La lectura simultània d’aquests dos productes col·lectius suposa el descobriment de la música made in Barcelona. Una cançó que es fa amb un enfilall de lletres i de temes sincopats amb mestria variable.
Odio Barcelona, l’invent d’una ment privilegiada com és la de l’Ana S. Pareja, és la percussió d’aquesta tonada. Aquest recull de joves autors, però amb obra publicada, va veure la llum l’any 2008 a la, per mi desconeguda, editorial Melusina.
Odio Barcelona t’urpa convenciments i percepcions, els / les llença enlaire amb odi notable i els / les recull en un parell de plànols hiperrealistes d’aquesta metròpoli inventada. I és que Barcelona és l’enginy d’una progressista burgesia que pretén amagar els llaços que mariden tot un bon gruix d’ànimes. Però, per acabar de noquejar a la BCN dissenyada, a l’aplec de 12 plomes, només li falta aprofundir més en un camp, el del idioma i el suposat bilingüisme, que tot just apunta el darrer dels narradors: N’Eloy Fernández Porta.
Ara que tenim ressonant la percussió – tamborins i bombos, bongos i caixes, congues i darbukes, taikos i timbals, tumbadores i tom-toms, goliats i timbales – ens endinsem en els instruments de vent. I l’aire fresc, i ben modulat, ens el serveixen una colla de 21 joves membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
21×21 Contes de Barcelona és això, una alenada d’aire fresc, una capbussada en les mil i una barcelones que la percepció humana capta.
21×21 és un divertiment que va veure la llum ja fa 12 anys, però que manté una vigència respectable. Oi més quan hom pot destriar aquells solistes més notables i cercar tot seguit si han exposat la seva creativitat en les soledats de l’escriptor que, abandonant el ventre matern, treu pit i brama: eus aquí la meva obra! Per afegir modestament que us agrada?
Ambdós volums m’han portat a la memòria, uns relats de l’antigor, uns relats que parlaven d’aquesta ciutat, uns esquitxos de malaltissa creativitat d’aquells temps en què, adolescent de la vida, ens expressem amb puntades i punxades:
Collita del 88: Drifters escape (.pdf, 15 kb)