El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Si més no de professió. I per saber què vol dir això, m’en vaig al diccionari.

Tècnic.
Què significa tècnic?
Mire-m’ho!

Segons l’Alcover-Moll, un tècnic és “el qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici”.

Conscient d’aquest fet, doncs, vaig a la cerca dels significats d’art i d’ofici, els mots dels quals en tinc coneixements o una pràctica especials, segons la definició suara esmentada.

Un art, paraula de diccionari, pot ser “una manera de fer una cosa
seguint regles”, “cada un dels generes d’activitats en que l’home o
l’animal produeix obres segons certes regles” o “l’exercici de les
facultats humanes segons certes regles”.

Un ofici, en canvi, pot
ser una “funció a acomplir, allò que es té el deure o obligació de fer
en virtut del propi càrrec”, el “càrrec que s’ocupa”, la “professió
d’una art mecànica” o una “funció sagrada”.

Tant en un cas com un
altre sembla tractar-se d’alguna cosa que s’ha de fer, ja sigui en un
sistema regulat (art) ó funcional (ofici).

I ¿quin és, doncs, aquest art o ofici del qual tinc coneixements i pràctica especials?

Se suposa que deu tractar-se d’aquests “continguts digitals” que acompanyen el mot “tècnic”. Busquem-ho!

Contingut, segons el mateix diccionari,
vol dir “content, satisfet”. Carai! ¿Això vol dir que “tinc
coneixements i pràctica especial en l’art o l’ofici de la satisfacció”?
Quina agradable sorpresa!

Encara
més, ¿Si aquesta satisfaccció és digital, vol dir que “tinc
coneixements i pràctica especial en l’art o l’ofici de la satisfacció
digital”? Eps! La cosa es posa interessant, tu!

Més
enllà de la satisfació suara esmentada, un contingut també és una “cosa
que es conté dins una altra”. Per tant, i si seguim aquest camí
dialèctic, resulta que sóc algú que “té coneixements i pràctica
especials en coses que es contenen dins d’unes altres coses”. Esotèric,
no?

El secret deu estar en el digital. Anem-hi!

Com? Digital és quelcom “propi dels dits; pertanyent als dits”? Ara sí que ho tinc clar:

Resulta que sóc algú que té coneixements i pràctica especials en coses pròpies dels dits que es contenen dins d’unes altres coses.

Però que és una cosa?

Doncs, una cosa és “tota realitat concreta o abstracta designada d’una manera determinada” i això es deriva, seguint el fil del diccionari en:

a) Allò que és real (per oposicó a l’aparent);
b) Allò que es posseeix (per oposició amb les persones);
c) Allò que existeix, però que no té vida (per oposició amb persones i animals);
d) Allò que succeeix, que s’esdevé.

Una possible conclusió de tot plegat seia que, professionalment, sóc
una persona que té coneixements i pràctica especials en realitats
concretes o abstractes designades d’una manera determinada i que,
essent pròpies o pertanyents als dits, són reals, es posseeixen,
existeixen i s’esdevenen dins d’una altra realitat concreta o abstracta
designada d’una manera determinada i amb les característiques suara
esmentades.

No serà aixó una mena d’alquimista o bruixot
esotèric que té coneixements i pràctiques en arts ocultes i
misterioses? Estaré treballant de mag i no me n’hauré adonat?

Com deia aquell… Reflexionem’hi, senyors! Reflexionem’hi!