El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La castellística virtual és a les portes d?una nova temporada castellera. Les colles més matineres han començat ja els assajos amb empenta. Preparen la primera sortida matinera: A Mataró, perla de la costa.

Els de l?Avi Txondu s?ho han fet venir bé per perdre el primer assaig de la temporada. No tenen pressa. Tampoc rellotges ni calendaris. Han iniciat la jornada en una taverna, d?aquelles fosques i amb llums d?oli que tan sols despunten en el malaltís món dels somnis i en la mítica vila de Lledarat. Entre gerres de cervesa, pipes enceses, converses distesses, mentides necessàries i sentiments fugassos, han decidit refermar el lideratge de l?Avi ?no en va és qui serveix les begudes que els desfan la llengua-. També han decidit passar uns dies asseguts a la Gandula, veient passar els ràpids i preguntant-se si algun dia s?aturaran a les valls del pensament.

Ja ben entrada la nit i en plena euforia, la colla boscatana va ser un clam pel tercer canvi de nom en menys d?un any! Tot un record en el panorama casteller real i virtual. Els antics Menestrals de Can Pepitu que van fugir a les Guilleries, retornen als seus origens taradallencs i passen a anomenar-se Els Gitanos de les Guilleries. Prenent d?aquesta manera el malnom que els donà en Pecanins d?Olost. El firaire de molts fums fou la mà executora de la fí de l?activitat firal a la vila de Taradell.

Els voluntàriament pobres de solemnitat, doncs, no fan més que seguir el lema de la colla de malcontents de La Gandula. La trepa reaccionària que va començar a redactar manifestos arran de la Grossa caiguda a la ciutat de Vic fa cosa d?any i escaig. Sense fires no hi ha diners, sense diners som més pobres, com més pobres menys ens miren, com menys en miren més desapercebuts passem i com més desaparcebuts passem més a prop som de l?objectiu espiritual de tot català de soca-rel: Que deixin de tocar-nos els collons d?una vegada!

Taradell és un municipi ubicat just allà on el Montseny, les Guilleries i la Plana de Vic es troben i fan l?amor sense complexes. Prenent la magna obra històrica de Mn. Parrella, que fonamenta la feta en informació oral de diverses persones que ho van viure, trobem que les fires de Taradell van morir tot just començat el segle XX. La causa fou l?enuig del suara esmentat Pecanins d?Olost, un dels principals firaires del país.

Resulta que aquest prohom tenia una de les millors places de la fira de manera fixa, però en una de les fires del tombant de segle, en Peret Cametes, secretari de l?Ajuntament, va donar el privilegiat lloc a un parent seu de la Sala de Viladrau (aquella casa nadiu d?un dels més grans bandolers de tots els temps i que és ubicada en un dels paratges més bells del Montseny).

Sembla ser que el tradicional estadant ja havia posat tot el bestiar a puesto i que el va haver de treure. Raons i més raons entre uns i altres, fins que en Pecanins va titllar els taradallencs de gitanos i va prometre que ?mai més es faria fira a Taradell?. La seva anomenada entre els negociants era tant gran que, en la següent edició de fires, no es va presentar cap dels firaires més importants. Els esforços de l?Ajuntament per animar les fires amb ballaruques i orquestres foren debades i el pes firal va concentrar-se a la ciutat de Vic.

Segons paraules de l?Avi Txondu a aquest modest cronista: ?L?actuació de Mataró la dedicarem als Pecanins, els Pere Cametes i les seves respectives parantel·les que campen d?ací d?allà cercant diners i influències. Apa!?