Ells, que han capgirat l’essència constitucional
Deixa un comentariAvui, coincidències no buscades, m’endinso en l’anàlisi de l’article 1.1. de la Constitució espanyola de 1978 i llur evolució en aquests 35 anys de vigència del mateix.
Ho faig des del màxim respecte al constitucionalisme que assegura que aquest article informa i té prevalença en la resta de l’articulat constitucional.
Però, què diu l’article Primer d’aquest històric document?
Art. 1
1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
El primer llençol en caure d’aquesta article maridava el principi social i el valor de la igualtat, relligat amb la manca de pluralisme polític.
Aquesta primera flagrant violació de l’article principal de la Carta Magna es va produir mentre els ciutadans, que tenim la sort de tenir feina, érem de vacances. I és que l’acord entre ‘socialistes’ i ‘populars’ es va signar el 27 d’agost de 2011 i trencava el valor superior de la igualtat en constitucionalizar un límit a la despesa pública que, en només dos anys i escaig, ha corcat tot el sistema educatiu, sanitari i social que garantia la Constitució i oferien les Administracions Públiques.
Des d’aquell moment, tot i que abans ja havia estat necessari, el suport mutu i les xarxes veïnals reprenien amb empenta aquella activitat que els havia estat tan pròpia dels darrers anys del franquisme. ¿O no és justament això el què hom pot llegir darrera el recent desvetllament anticapitalista i les marees ciutadanes que, dia si i dia també, omplen els carrers i places de Madrid, com a icona estatal, i de la resta de ciutats, Barcelona inclosa?
Dimarts passat, 8 de d’abril de 2014, el principi democràtic, maridat aquest cop amb els valors de llibertat i novament pluralisme polític, rebia una nova atzagaiada quan, en seu parlamentària, la veu cantant, front la petició de la transferència de la competència sobre consultes, la portava el president del Govern en persona i era denegada, de nou, per les dues forces que, amb el 50% de suport electoral, ocupen el 85 % dels seients del Congrés dels Diputats.
Que ens queda doncs de l’article primer i principal que informa el conjunt del marc constitucional que, segons ells, hem de respectar?
Doncs essent molt optimistes, el reformulem de la següent manera:
Art. 1
1. España se constituye en un Estado de Derecho, que propugna como valor superior de su ordenamiento jurídico la justicia.
I això si prenem el Dret de la manera més restrictiva possible, és a dir, com a respecte i submissió a la llei i no en llur amplia concepció interpretativa que, segons el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua respondria a:
2. adj. Justo, legítimo.
13. m. Justicia, razón.
Entenen la justícia com a:
1. f. Una de las cuatro virtudes cardinales, que inclina a dar a cada uno lo que le corresponde o pertenece.
I deixem per un altre dia el contingut de l’apartat segon d’aquestmateix article, aquell que assegura que:
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
Tot i que la resposta ja es troba en els dos casos esmentats en aquest mateix apunt.