El Cau de l'Ós Bru de Taradell

En la Teranyina d’Abast Global, de tant en tant, hom hi troba algunes joïes força interessants. Una d’aquestes peces de col·leccionista, que et permeten passar estones agradables mentre estàs navegant pels mars de l’Internet, és el "Carreró del Folk", FolkAlley.com, l’emissora dels nostres parents, els óssos dels boscos nord-americans. Vols saber què t’ofereixen?

No recordo ben bé com vaig arribar-hi. Crec que era un dia d’aquests que no tens ganes de fotre res i t’asseus davant de l’ordinador per jugar una estona o escriure o… De vegades quan em ve aquesta nyonya, busco alguna emissora de ràdio per Internet que em fasi passar una estona agradable i farcida de bona musiqueta i bones vibracions. Així fou com vaig trobar el carreró del Folk, l’emissora dels óssos bruns en els seus caus solitaris.

I és que FolkAlley.com no és un espai de música country o de folk texà nord-americà. N’emeten. No et diré que no. Però ho compaginen amb folk d’altres zones, alguna peça del que en el món anglo-saxó se’n diu World Músic o músiques d’arreu del món i algun tema de jazz del bó, d’aquell de pinta de cerveseta negra i cava de jazz.

Certament, l’idioma dominant no és el català, els óssos dels grans rius i dels boscos immensos de l’Amèrica del Nord, de tant contactar amb els conqueridors anglesos, han acabat prenen la seva llengua i aquesta és, doncs, la que domina en els temes d’aquesta emissora.

Quan hi entris, però, descobriràs 24 hores de música gairebé ininterrompuda. I dic gairebé, perquè de tant en tant fan anuncis d’autopromoció de la mateixa emissora que, si estàs estudiant anglès, et poden servir per conèixer l’idioma i saber que la iniciativa és gratuïta.

Abans de poder gaudir per sempre més de la música dels óssos, t’hauràs de registrar, però es tracta d’un registre molt senzill i, el què és més important, gratuït. Si t’interessa pràcticar la teva capacitat de lectura en la llengua més parlada del món, veuràs que els óssos nord-americans prefereixen que, si et va bé, els fasis un donatiu, però que, si no pots, els escoltis i ja està. Que al final la vida son quatre dies i aquests companys de barret negre amb cinta blanca, ulleres fosques, camisa blanca, corbata descordada i americana negra dels clubs de Chicago, Nova York o San Francisco son bestiar del bó, óssos de bon fons, amb ànima -ells en diuen soul, crec-. Bé…

… parant l’orella a les notes que omplen el meu cau, penso que potser seria interessant de generar un producte d’aquest estil amb bona música d’arrel, un aparador internacional de la música feta per aquestes terres, una mena de carreró del folk amb música de casa nostra: Tenim bons intèrprets de jazz, uns cantautors excel·lents, uns grups de música tradicional que no tenen res per envejar a les formacions irlandeses o nord-americanes… Un espai web d’informació amb una ràdio non-stop com aquesta podria tenir trempera.

I, fins i tot, crec que podria ser interessant per la gent de la cultura, de la llengua, de les productores i les discogràfiques, del Taller de Músics, del Mercat de Música Viva, dels festivals de música nostra, de… i de matèria primera n’hi ha. I de la bona. Oi que si?

De moment, mantindré el carreró del folk entre els vincles d’aquest diari. Que ho gaudeixis tant com et sigui possible.