Economia o estalvi?
Deixa un comentari“- Comptador de llacs. Jo, de gran, vull ser comptador de llacs!”
Kilian Jornet (2011) Correr o morir
Aquesta setmana he acabat de llegir un d’aquells llibrets que transiten per la cara oculta de la història.
Es tracta d’un manualet de butxaca per a pedagogs atrevits i persones que cerquin en l’educació de la quitxalla, un estímul empoderador i creatiu i no un canal mesell i passiu.
El llibre em va picar l’ullet des del remenut aparador de la llibreria de vell que hi ha al gracienc Torrent de l’Olla. De fet, em va agradar la imatge de la portada i em va seduir veure que era un clàssic possiblement revisitat.
En entrar al palauet del llibre antic, un llibreter d’ofici em va començar a parlar d’edicions originals de la biblioteca que, per tal d’educar la quitxalla, va veure la llum a l’empara d’aquest històric centre de formació que, cap al 1900, es va ubicar al carrer Casp.
Però jo no volia originals, oi més quan el llibret que tenia entre mans era la tercera edició (abril, 1978) del nº 2 de la Col3lecció “Promoción del Pueblo” que una editorial basca havia tret en dansa coincidint amb la bullidera pròpia dels moments històrics.
El recull d’articles i escrits en qüestió té per autor a Francisco Ferrer i Guardia i porta per títol La Escuela Moderna.
I, entre les joies que s’hi inclouen, hi ha un escrit imperdible que ens hagués estalviat molts mals de cap i situacions vergonyants com la que ara vivim si n’haguessim fet més cas o l’educació racionalista s’hagues estès pel món mundial.
Parlo de ‘El ahorro escolar’ on l’insigne pedagog reflexiona sobre la fundació d’una caixa d’estalvis administrada pels alumnes de l’escola d’un Ateneu Obrer i on diu el següent:
“Economía, significa uso prudente, metódico y previsor de les bienes, y ahorro, es reducción y limitación del uso de esos bienes. Economizando se evita el derroche; ahorrando el que no dispone de lo superfluo, se priva siempre de lo necesario”.
Gran resum d’un escrit on aprofundeix en l’errada d’ensenyar l’estalvi als fills d’aquells que tenen sous de misèria i que, per tant, es priven de la vida en nom d’un futur al que, per manca de recursos, potser no arribaran mai.
El pedagog, com a alternativa, proposa educar les criatures en economia, és a dir, en bona gestió dels recursos disponibles per tal de tenir la millor vida possible en les condicions en què es troben els nens i les seves famílies. Aquelles que, en els seus temps, se’n deien obreres i que ara – oh! benvolguda neoparla – han perdut el nom.
En qualsevol cas, i sense donar més detalls d’una obra magna condensada en poc més de 200 pàgines, és d’economia llegir un llibre escrit en temps d’esperança, publicat en temps d’esperança i que, ara, que sembla que només tenim temps i no ens queda esperança, val la pena espigolar.
Un cop acabada La Escuela Moderna i la seva educació lliure i oberta en les edats més joves de la persona, inicio la lectura d’un cas pràctic recent: en Kilian Jornet i la seva afició de contar llacs convertida en ofici.